Àcid
Ja vinc. Tan sols estava extraviat
Entre misèries I neguit. Mira'm. Ja escric
Sé que pensaves que no tenia paraules ni ferides
Les esborrava amb àcid
En un intent fatídic de no saber-me sintètic
No sentir-me estúpid, silencie sorolls al meu àtic
Ja estic cansat del permanent estat estètic
I ara torne al meu lloc. No és poc
Per fi atrapar l'alba d'esta nit eterna
Reconquerir la dolça I tendra sensació
Del despertar de qui hiverna
I per damunt dels meus errors I més pors
El record del teu calor, pren la meva mà ben fort
I busque entre cançons
El que ens va fer grans
Tot allò que som
Fotos de mil llocs que mai hem visitat
Els nostres racons
Àcid on deia et vull. M'empasse l'orgull
Derrocant la vergonya que entregue als teus murs
Els que vull retrobar I no atacar-los amb àcid
Sentir de nou moments irònics, il•lògics
L'impuls d'un cor esquelètic
Cansat del permanent estat estètic
I continues resguardant-nos dels tentacles de l'oblit
Llegint els versos que escric
Cantant les lletres on per sempre caminàrem
Pintant records que esborrava amb àcid
I per damunt dels meus errors I més pors
Sempre trobe el teu calor, sent la teva mà ben fort
I busque entre cançons
El que ens va fer grans
Tot allò que som
Fotos de mil llocs que mai hem visitat
Els nostres racons
I trobe a aquell caixó
Fulls per dibuixar
Noves sensacions
Dies en què els mals eren béns compartits
Sense condicions
Amb àcid
Ácido
Aquí vengo. Solo estaba perdido
Entre miserias y angustia. Mírame. Ya escribo
Sé que pensabas que no tenía palabras ni heridas
Las borraba con ácido
En un intento fatídico de no ser sintético
De no sentirme estúpido, silencié ruidos en mi ático
Estoy cansado del permanente estado estático
Y ahora vuelvo a mi lugar. No es poco
Por fin atrapar el alba de esta noche eterna
Reconquistar la dulce y tierna sensación
Del despertar de quien hiberna
Y por encima de mis errores y más miedos
El recuerdo de tu calor, toma mi mano bien fuerte
Y busco entre canciones
Lo que nos hizo grandes
Todo lo que somos
Fotos de mil lugares que nunca visitamos
Nuestros rincones
Ácido donde decía te quiero. Me trago el orgullo
Derrocando la vergüenza que entregué a tus muros
Los que quiero reencontrar y no atacarlos con ácido
Sentir de nuevo momentos irónicos, ilógicos
El impulso de un corazón esquelético
Cansado del permanente estado estático
Y sigues resguardándonos de los tentáculos del olvido
Leyendo los versos que escribo
Cantando las letras donde por siempre caminamos
Pintando recuerdos que borraba con ácido
Y por encima de mis errores y más miedos
Siempre encuentro tu calor, siento tu mano bien fuerte
Y busco entre canciones
Lo que nos hizo grandes
Todo lo que somos
Fotos de mil lugares que nunca visitamos
Nuestros rincones
Y encuentro en aquel cajón
Hojas para dibujar
Nuevas sensaciones
Días en que los males eran bienes compartidos
Sin condiciones
Con ácido