Vancouver
En els camins que tallen roig la posta de Sol
Dos veus xiuxiuejaven baix sota un roure fort
I la verdor del sotabosc teixia un record
Sota una pluja sense estels es pot sentir prou bé
Les veus d'una ciutat planyent, amb el cor trencat
Però la humitat dels seus carrers no hi serà demà
I l'espessor del bosc frondós
I el color del cel brillant
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tenen ara més bon gust si ets aquí
Entre la boira del matí, es pot dibuixar al mar
La silueta d'uns vaixells que vaguen sense rumb
I les sirenes són les veus que avisen el port
I a la muntanya on la neu hi fa vida tot l'any
Ressonen veus de l'univers, mentre van pintant
L'aurora boreal que hi ha en un vent de pau
I l'espessor del bosc frondós
I el color del cel brillant
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tenen ara més bon gust si ets aquí
En els teus ulls puc veure el paisatge
D'un moment que já ha transcendit
Que amb els anys no tindrà la importància
Que tenia quan eres aquí
Però el record clar i la teva imatge abstracta em fan pensar (em fan pensar)
En l'espessor del bosc frondós
I en el color del cel brillant
I, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tenen ara més bon gust si ets aquí
Tenen ara més bon gust si ets aquí
Tenen ara més bon gust si ets aquí
Vancouver
En los caminos que cortan el rojo del atardecer
Dos voces susurraban bajo un roble fuerte
Y el verdor del bosque tejía un recuerdo
Bajo una lluvia sin estrellas se puede escuchar claramente
Las voces de una ciudad llorando, con el corazón roto
Pero la humedad de sus calles no estará mañana
Y el espesor del bosque frondoso
Y el color del cielo brillante
Y, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdido
Tienen ahora mejor sabor si estás aquí
Entre la niebla de la mañana, se puede dibujar en el mar
La silueta de unos barcos que vagan sin rumbo
Y las sirenas son las voces que anuncian el puerto
Y en la montaña donde la nieve hace vida todo el año
Resuenan voces del universo, mientras van pintando
La aurora boreal que hay en un viento de paz
Y el espesor del bosque frondoso
Y el color del cielo brillante
Y, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdido
Tienen ahora mejor sabor si estás aquí
En tus ojos puedo ver el paisaje
De un momento que ya ha trascendido
Que con los años no tendrá la importancia
Que tenía cuando estabas aquí
Pero el recuerdo claro y tu imagen abstracta me hacen pensar (me hacen pensar)
En el espesor del bosque frondoso
Y en el color del cielo brillante
Y, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdido
Tienen ahora mejor sabor si estás aquí
Tienen ahora mejor sabor si estás aquí
Tienen ahora mejor sabor si estás aquí
Escrita por: Adrià Garcia Bigordà / Avstral / Marc Teixidó Pau