Vancouver

Vancouver

Vancouver

En los caminos que cortan el rojo del atardecerEn els camins que tallen roig la posta de Sol
Dos voces susurraban bajo un roble fuerteDos veus xiuxiuejaven baix sota un roure fort
Y el verdor del bosque tejía un recuerdoI la verdor del sotabosc teixia un record

Bajo una lluvia sin estrellas se puede escuchar claramenteSota una pluja sense estels es pot sentir prou bé
Las voces de una ciudad llorando, con el corazón rotoLes veus d'una ciutat planyent, amb el cor trencat
Pero la humedad de sus calles no estará mañanaPerò la humitat dels seus carrers no hi serà demà

Y el espesor del bosque frondosoI l'espessor del bosc frondós
Y el color del cielo brillanteI el color del cel brillant
Y, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdidoI, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tienen ahora mejor sabor si estás aquíTenen ara més bon gust si ets aquí

Entre la niebla de la mañana, se puede dibujar en el marEntre la boira del matí, es pot dibuixar al mar
La silueta de unos barcos que vagan sin rumboLa silueta d'uns vaixells que vaguen sense rumb
Y las sirenas son las voces que anuncian el puertoI les sirenes són les veus que avisen el port

Y en la montaña donde la nieve hace vida todo el añoI a la muntanya on la neu hi fa vida tot l'any
Resuenan voces del universo, mientras van pintandoRessonen veus de l'univers, mentre van pintant
La aurora boreal que hay en un viento de pazL'aurora boreal que hi ha en un vent de pau

Y el espesor del bosque frondosoI l'espessor del bosc frondós
Y el color del cielo brillanteI el color del cel brillant
Y, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdidoI, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tienen ahora mejor sabor si estás aquíTenen ara més bon gust si ets aquí

En tus ojos puedo ver el paisajeEn els teus ulls puc veure el paisatge
De un momento que ya ha trascendidoD'un moment que já ha transcendit
Que con los años no tendrá la importanciaQue amb els anys no tindrà la importància
Que tenía cuando estabas aquíQue tenia quan eres aquí
Pero el recuerdo claro y tu imagen abstracta me hacen pensar (me hacen pensar)Però el record clar i la teva imatge abstracta em fan pensar (em fan pensar)

En el espesor del bosque frondosoEn l'espessor del bosc frondós
Y en el color del cielo brillanteI en el color del cel brillant
Y, de fondo, los viejos aullidos de un lobo perdidoI, de fons, els vells udols d'un llop perdut
Tienen ahora mejor sabor si estás aquíTenen ara més bon gust si ets aquí
Tienen ahora mejor sabor si estás aquíTenen ara més bon gust si ets aquí
Tienen ahora mejor sabor si estás aquíTenen ara més bon gust si ets aquí