A Peu
Des de terra ferma
Penso milles més enllà
I creua algun núvol foraster
No té paraules
Ni maleta, ni ciutat
Passa de llarg i s'hi està bé
Des de terra ferma
Tres onades de perfil
L'ombra d'un pi té gust de sal
La brisa crema
Mentre el sol ens fa dormir
I hi ha caravana per tornar
Soc d'aquells que viatgen sense pes
A llocs on ningú hi ha perdut res
A estius cada cop més tropicals
A dies que s'encenen per l'oest
Seguint un camí que m'he inventat
De línies de punts per retallar
De mons que no hi són si ningú els veu
Avui, com cada dia, vaig a peu
Des de terra ferma
Vaguen frases de cançons
I arbres que mai no tenen fred
Mirant finestres
Des de dins del menjador
Entra ressol i faig cafè
Asseguts, callats, parlant de tot i de no res
Hores que s'apaguen i s'encenen i que no veus mai més
Gires la cullera al mateix sentit del temps… I s'hi està bé
Som d'aquells que viatgen sense pes
A llocs on ningú hi ha perdut res
A estius cada cop més tropicals
A dies que s'encenen per l'oest
Seguint un camí que m'he inventat
De línies de punts per retallar
De mons que no hi són si ningú els veu
Avui, com cada dia, vaig a peu
A Pie
Desde tierra firme
Pienso en millas más allá
Y atraviesa alguna nube extranjera
No tiene palabras
Ni maleta, ni ciudad
Pasa de largo y se está bien
Desde tierra firme
Tres olas de perfil
La sombra de un pino tiene sabor a sal
La brisa quema
Mientras el sol nos hace dormir
Y hay caravana para regresar
Soy de aquellos que viajan sin peso
A lugares donde nadie ha perdido nada
A veranos cada vez más tropicales
A días que se encienden por el oeste
Siguiendo un camino que he inventado
De líneas de puntos para recortar
De mundos que no existen si nadie los ve
Hoy, como cada día, voy a pie
Desde tierra firme
Vagan frases de canciones
Y árboles que nunca tienen frío
Mirando ventanas
Desde dentro del comedor
Entra el sol y hago café
Sentados, callados, hablando de todo y de nada
Horas que se apagan y se encienden y que nunca vuelves a ver
Giras la cuchara en el mismo sentido del tiempo... Y se está bien
Somos de aquellos que viajan sin peso
A lugares donde nadie ha perdido nada
A veranos cada vez más tropicales
A días que se encienden por el oeste
Siguiendo un camino que he inventado
De líneas de puntos para recortar
De mundos que no existen si nadie los ve
Hoy, como cada día, voy a pie