395px

Sombra

Blaumut

Ombra

Caminava al mateix pas
En silenci perpendicular
Tacant l’asfalt
Escombrant la seva esquena

I vivia de la llum
De copiar l’exacte moviment
Feia anys i panys
Que escrivia les petjades rere seu

Aquí, va dir, el que plana des de terra

Com agafar prou aire per emprendre el salt?
Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant
Que es trobés dempeus plantat al seu davant

I li diria que és millor
Passejar aquest món
De dimensions que fer-se el sou
Exercint de silueta

Que voldria veure-hi de lluny
Que seria bo
Deixar vacant el lloc avui
Si li calen quinze dies, ja dirà

I provar de respirar i sentir com es va inflant
Entelar el seu alè, reflectir-se i saber que tot
Que tot va bé

Com agafar prou aire per emprendre el salt?
Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant
Que es trobés dempeus plantat al seu davant

I agrair-se tots els balls que van ballar
Que la química i el cos en siguin part, com l’art
De la companyia grata, però es fa tard

Sombra

Caminaba al mismo paso
En silencio perpendicular
Tocando el asfalto
Barriendo su espalda

Y vivía de la luz
De copiar el exacto movimiento
Hacía años y años
Que escribía las huellas tras de sí

Aquí, dijo, lo que se extiende desde el suelo

¿Cómo tomar suficiente aire para emprender el salto?
Que la física y la inercia empujen tanto, y tanto
Que se encontrara de pie plantado frente a él

Y le diría que es mejor
Recorrer este mundo
De dimensiones que hacerse el sueldo
Actuando de silueta

Que le gustaría verlo desde lejos
Que sería bueno
Dejar vacante el lugar hoy
Si necesita quince días, ya dirá

Y tratar de respirar y sentir cómo se va inflando
Entelar su aliento, reflejarse y saber que todo
Que todo va bien

¿Cómo tomar suficiente aire para emprender el salto?
Que la física y la inercia empujen tanto, y tanto
Que se encontrara de pie plantado frente a él

Y agradecer todos los bailes que bailaron
Que la química y el cuerpo sean parte de ello, como el arte
De la compañía grata, pero se hace tarde

Escrita por: