Ho Endevinaràs
Vaig navegar molts anys vora l'Ulisses,
i he estat el "prota" d'una "peli" de Cinexin,
he tirat pedres en plena intifada
i en temps de descompte he parat un penal al Madrid.
Vaig a treballar a Tatooine, a la taverna,
i amb Napoleó i Gengis Khan he jugat al Risk,
he vist sortir de l'ou la guita boja
i vaig trobar l'espardenya de Jesucrist.
Però encara queda allò tan important, sempre hi estic pensant.
Però no t'ho diré pas, callaré,
no fos cas que parlant-ne gaire es maquin els delits,
però els meus ulls enardits xerren pels descosits
i estic segur que ho endevinaràs.
Vaig veure l'Atlàntida submergint-se
i de xic havia estat al país dels barrufets,
amb el Rei Jaume vaig entrar a València
i sóc feliç si se'm permet escriure sonets.
He fet senders on cap déu dóna empara,
per móns secrets, amb gent fascinadora;
és cert i ho dic i res tan alt m'honora,
però no en tinc prou i el meu desig dispara
l'atreviment de demanar-li, encara,
al meu atzar, una última penyora.
¿Quién lo Adivinará?
Navegué muchos años junto a Ulises,
y fui el 'protagonista' de una 'película' de Cinexin,
lancé piedras en plena intifada
y en tiempo de descuento detuve un penal en el Madrid.
Fui a trabajar a Tatooine, a la taberna,
y con Napoleón y Gengis Khan jugué al Risk,
vi salir del huevo el dinero loco
y encontré la sandalia de Jesucristo.
Pero aún queda algo tan importante, siempre estoy pensando en ello.
Pero no te lo diré, callaré,
no vaya a ser que hablando mucho se maquine los delitos,
pero mis ojos encendidos hablan por las costuras
y estoy seguro de que lo adivinarás.
Vi la Atlántida sumergirse
y de niño había estado en el país de los Pitufos,
con el Rey Jaime entré a Valencia
y soy feliz si se me permite escribir sonetos.
He recorrido senderos donde ningún dios da amparo,
por mundos secretos, con gente fascinadora;
es cierto y lo digo y nada tan alto me honra,
pero no es suficiente y mi deseo dispara
el atrevimiento de pedirle, aún,
a mi azar, una última prenda.