25.200 Nits
No són dies de fer guerres, ara tots parlen de pau,
de misèries molt llunyanes i de pous tacats de sang.
Ningú pensa en tots vosaltres, oblidats dins un calaix
per quan toca omplir les boques recordant els vostres cants.
Les batalles, les proeses i el que queda d'aquells anys,
us honoren amb medalles com si fóssiu generals.
Homenatges i banderes amb colors massa apagats
per la història que us obliga i us condemna a no oblidar.
Intentant només plorar quan no puc ni imaginar
perquè em perdo dins el món d'un enemic que no recordo.
Intentant només somiar quan no vull tan sols pensar
perquè em crema la memòria de tants anys llençada al mar.
25.200 nits!
Els dies semblen miratges, un instant és molt més llarg,
les parets semblen fantasmes i els de casa són estranys.
Els matins són més intensos, no saps cap on caminar,
odissees quotidianes per poder seguir endavant.
El mirall ja no et contesta, un reflex impersonal,
el color d'una mirada que fa temps et van robar.
Anys de lluita i d'esperança en un bàndol desolat
per l'oblit i la impotència dels qui anaven al combat.
Intentant només plorar quan no puc ni imaginar
perquè em perdo dins el món d'un enemic que no recordo.
Intentant només somiar quan no vull tan sols pensar
perquè em crema la memòria de tants anys llençada al mar.
25.200 nits!
25,200 Noches
No son días de hacer guerras, ahora todos hablan de paz,
de miserias muy lejanas y de pozos manchados de sangre.
Nadie piensa en todos ustedes, olvidados en un cajón
para cuando toca llenar las bocas recordando sus cantos.
Las batallas, las hazañas y lo que queda de aquellos años,
los honran con medallas como si fueran generales.
Homenajes y banderas con colores demasiado apagados
por la historia que los obliga y los condena a no olvidar.
Intentando solo llorar cuando no puedo ni imaginar
porque me pierdo en el mundo de un enemigo que no recuerdo.
Intentando solo soñar cuando no quiero tan solo pensar
porque me quema la memoria de tantos años lanzada al mar.
25,200 noches!
Los días parecen espejismos, un instante es mucho más largo,
las paredes parecen fantasmas y los de casa son extraños.
Las mañanas son más intensas, no sabes hacia dónde caminar,
odiseas cotidianas para poder seguir adelante.
El espejo ya no te responde, un reflejo impersonal,
el color de una mirada que hace tiempo te robaron.
Años de lucha y de esperanza en un bando desolado
por el olvido y la impotencia de los que iban al combate.
Intentando solo llorar cuando no puedo ni imaginar
porque me pierdo en el mundo de un enemigo que no recuerdo.
Intentando solo soñar cuando no quiero tan solo pensar
porque me quema la memoria de tantos años lanzada al mar.
25,200 noches!
Escrita por: Jordi Verdaguer