25.200 Nits

25,200 Noches

25.200 Nits

No son días de hacer guerras, ahora todos hablan de paz,No són dies de fer guerres, ara tots parlen de pau,
de miserias muy lejanas y de pozos manchados de sangre.de misèries molt llunyanes i de pous tacats de sang.
Nadie piensa en todos ustedes, olvidados en un cajónNingú pensa en tots vosaltres, oblidats dins un calaix
para cuando toca llenar las bocas recordando sus cantos.per quan toca omplir les boques recordant els vostres cants.

Las batallas, las hazañas y lo que queda de aquellos años,Les batalles, les proeses i el que queda d'aquells anys,
los honran con medallas como si fueran generales.us honoren amb medalles com si fóssiu generals.
Homenajes y banderas con colores demasiado apagadosHomenatges i banderes amb colors massa apagats
por la historia que los obliga y los condena a no olvidar.per la història que us obliga i us condemna a no oblidar.

Intentando solo llorar cuando no puedo ni imaginarIntentant només plorar quan no puc ni imaginar
porque me pierdo en el mundo de un enemigo que no recuerdo.perquè em perdo dins el món d'un enemic que no recordo.
Intentando solo soñar cuando no quiero tan solo pensarIntentant només somiar quan no vull tan sols pensar
porque me quema la memoria de tantos años lanzada al mar.perquè em crema la memòria de tants anys llençada al mar.

25,200 noches!25.200 nits!

Los días parecen espejismos, un instante es mucho más largo,Els dies semblen miratges, un instant és molt més llarg,
las paredes parecen fantasmas y los de casa son extraños.les parets semblen fantasmes i els de casa són estranys.
Las mañanas son más intensas, no sabes hacia dónde caminar,Els matins són més intensos, no saps cap on caminar,
odiseas cotidianas para poder seguir adelante.odissees quotidianes per poder seguir endavant.

El espejo ya no te responde, un reflejo impersonal,El mirall ja no et contesta, un reflex impersonal,
el color de una mirada que hace tiempo te robaron.el color d'una mirada que fa temps et van robar.
Años de lucha y de esperanza en un bando desoladoAnys de lluita i d'esperança en un bàndol desolat
por el olvido y la impotencia de los que iban al combate.per l'oblit i la impotència dels qui anaven al combat.

Intentando solo llorar cuando no puedo ni imaginarIntentant només plorar quan no puc ni imaginar
porque me pierdo en el mundo de un enemigo que no recuerdo.perquè em perdo dins el món d'un enemic que no recordo.
Intentando solo soñar cuando no quiero tan solo pensarIntentant només somiar quan no vull tan sols pensar
porque me quema la memoria de tantos años lanzada al mar.perquè em crema la memòria de tants anys llençada al mar.

25,200 noches!25.200 nits!