Al Final D'aquest Viatge
Hem arribat al final d'aquest viatge
Absent, però capaç
M'assec en la runa
Que deixen les mirades
M'aproparé als cossos nus
Marcats per la metralla
Del silenci que acompanya
L'agonia innecessària
Ja no queden al cel
Més llunes d'abril
Esperarem el temps, si cal
Per fer més feble aquest verí
No creuré en res més
Que no sigui en el que veig
No hi ha hagut derrota
Que hagi vençut eternament
Sembla buida la vida
Sense el soroll de la rutina
Tot allò que acaba
Empeny de nou un altre món
Les nits s'encenen
Al nostre pas
Hi ha tantes lluites
Que encara hem de guanyar
A quina mà m'he d'agafar
Per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs
Per arribar molt més enllà?
Al Final De Este Viaje
Hemos llegado al final de este viaje
Ausente, pero capaz
Me siento en la ruina
Que dejan las miradas
Me acercaré a los cuerpos desnudos
Marcados por la metralla
Del silencio que acompaña
La agonía innecesaria
Ya no quedan en el cielo
Más lunas de abril
Esperaremos el tiempo, si es necesario
Para hacer más débil este veneno
No creeré en nada más
Que no sea en lo que veo
No ha habido derrota
Que haya vencido eternamente
La vida parece vacía
Sin el ruido de la rutina
Todo lo que termina
Empuja de nuevo a otro mundo
Las noches se encienden
A nuestro paso
Hay tantas batallas
Que aún debemos ganar
¿En qué mano debo agarrarme
Para caminar juntos hacia el mañana?
¿En qué mano te agarrarás
Para llegar mucho más allá?