Avisa'm Quan Guanyi L'amor
S'han creuat les vides en el lloc dels perdedors
Avui em sento més que mai a l'últim punt de l'estació
Brindaré amb copes buides per no perdre la raó
Avisa'm quan guanyi l'amor, espero ser habitant del món
La vida que m'atrapa, damunt d'un tauler d'escacs
Tan sols un moment de descans, missatges que ha fet I tabac
Miralls a la cullera I temps que s'apaga al cendrer
Qui entrarà per destrossar-me, quant em costarà la sort?
Diga'm on serem quan passi el temps I torni el fred
Potser estimant habitacions d'algun hotel al mig del cel
Recordaré vies d'abans I serà trist no pensar en res
Què complicat que es fa tornar, I què senzill és creure en tot
Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit
A les cançons que es canten sense ganes
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit
T'espero a la plaça, em trobaràs llegint martí
Et guardaré tardes de sol, potser també un vaset de vi
Que es gronxin els fantasmes, diguel-s'hi: "feu-ho per mi"
No hi ha cap més peatge, maleïr els nostres botxins
Potser és l'aeroport buit d'un viatge compartit
A les cançons que es canten sense ganes
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit
Potser és aquesta por de quedar sols I seguir aquí
On les portes que se'ns tanquen quan no les provem d'obrir
Potser és només això quan és potsers hi ha en el camí
A tu et regalo el braç del sostre de la nit
Avísame Cuando Gane el Amor
Se han cruzado las vidas en el lugar de los perdedores
Hoy me siento más que nunca en el último punto de la estación
Brindaré con copas vacías para no perder la razón
Avísame cuando gane el amor, espero ser habitante del mundo
La vida que me atrapa, sobre un tablero de ajedrez
Solo un momento de descanso, mensajes que ha hecho y tabaco
Espejos en la cuchara y tiempo que se apaga en el cenicero
¿Quién entrará para destrozarme, cuánto me costará la suerte?
Dime dónde estaremos cuando pase el tiempo y vuelva el frío
Quizás amando habitaciones de algún hotel en medio del cielo
Recordaré vías de antes y será triste no pensar en nada
Qué complicado se hace volver, y qué sencillo es creer en todo
Quizás es el aeropuerto vacío de un viaje compartido
En las canciones que se cantan sin ganas
Quizás es solo eso cuando hay posibilidades en el camino
A ti te regalo el brazo del techo de la noche
Te espero en la plaza, me encontrarás leyendo Martí
Te guardaré tardes de sol, quizás también una copa de vino
Que se balanceen los fantasmas, diles: 'háganlo por mí'
No hay ningún otro peaje, malditos nuestros verdugos
Quizás es el aeropuerto vacío de un viaje compartido
En las canciones que se cantan sin ganas
Quizás es solo eso cuando hay posibilidades en el camino
A ti te regalo el brazo del techo de la noche
Quizás es este miedo de quedarnos solos y seguir aquí
Donde las puertas que se nos cierran cuando no las intentamos abrir
Quizás es solo eso cuando hay posibilidades en el camino
A ti te regalo el brazo del techo de la noche