L'ultima Fada
El bosc de les fades queda lluny de la ciutat
Nimfes, follets I nans se la miren, ai, pobres humans!
Zona arreserada del terrible infecte urbà
L´última fada encara juga sota el bosc de l´arç
Ha mort un indigent, els blaus l´han apallissat
L´alcalde, amb la mà dreta, com sempre ho ha negat
-No hi ha hagut tortura, no hi ha hagut assassinat-
És la seva feina la de matar immigrants
Un brot incontrolat de sida acaba d´arribar
Les mosques, abans gent, van caient als hospitals
Buides les arques, pressupost rebentat
L´alcalde en roda de premsa: -s´ha de mirar per la ciutat-
És novembre a la ciutat, les gotes sobre l´asfalt
La convenció ambiental sota l´abocador incontrolat
És la pluja àcida, ambient contaminat
No queda cap riu amb un sol peix sense matar
Mafalda es ven al carrer, a casa és maltractada
A l´alcalde no li agrada, -s´ha de mirar per la ciutat-
Com la seva filla, ni tan sols se n´ha adonat
A l´avinguda de parís, vuit hores I encara ha de robar
Cada fada morta és un infant que no hi creu
La civilització les va matant; tu segueix cantant
L´últim crit ha deixat anar tota la passió
Queda l´esperança si encara es creu amb amb la illusió
La última Hada
El bosque de las hadas queda lejos de la ciudad
Ninfas, duendes y enanos la miran, ay, pobres humanos
Zona reservada del terrible infecto urbano
La última hada aún juega bajo el bosque del arce
Ha muerto un indigente, los azules lo han golpeado
El alcalde, con la mano derecha, como siempre lo ha negado
-No ha habido tortura, no ha habido asesinato-
Es su trabajo el matar inmigrantes
Un brote incontrolado de sida acaba de llegar
Las moscas, antes gente, van cayendo a los hospitales
Vacías las arcas, presupuesto reventado
El alcalde en rueda de prensa: -hay que mirar por la ciudad-
Es noviembre en la ciudad, las gotas sobre el asfalto
La convención ambiental bajo el vertedero incontrolado
Es la lluvia ácida, ambiente contaminado
No queda ningún río con un solo pez sin matar
Mafalda se vende en la calle, en casa es maltratada
Al alcalde no le agrada, -hay que mirar por la ciudad-
Como su hija, ni siquiera se ha dado cuenta
En la avenida de París, ocho horas y aún tiene que robar
Cada hada muerta es un niño que ya no cree
La civilización las va matando; tú sigue cantando
El último grito ha soltado toda la pasión
Queda la esperanza si aún se cree en la ilusión