395px

Un Brindis Por Nuestras Vidas

Cesk Freixas

Un Brindis Per Les Nostres Vides

Tu sorties del bar, amb la teva amiga
Fent campana de classe
Jo t´esperava a la diagonal
Davant la facultat de dret

Quant n´érem de joves
Només vint primaveres
Amb més de dues-centes llunes plenes
I la sang bullent de rebel•lia

Les nostres veus sortien als carrers
Per cridar "no, no, no a les guerres!
Globalitzats o condemnats
Només esclaus de les veritats

Vint-I-set anys no són res
Si es porten bé, com tu, com saps
Vint-I-set anys, què són a la fi?
Si el temps tortura, a qui abandonaràs?

Què se n´ha fet de les nostres vides?
De tanta lluita I tants somriures?
Un brindis per les nostres vides!

I quan vam descobrir que el món girava al revés
Tot va agafar importància
Aquells viatges fins a bilbao
Després de tanta I tanta marihuana

(Ja ho veus, aquí estic
Davant la vida, una amiga
Amb el temps canvia les coses
Buscant records dins la memòria)

Tu vols república, jo vull, millor
Que s´alci el poble amb la revolució
Vint-I-set anys, què són a la fi?
Si el temps tortura, a qui abandonaràs?

Què se n´ha fet de les nostres vides?
De tanta lluita I tants somriures?
Un brindis per les nostres vides!

Un Brindis Por Nuestras Vidas

Saliste del bar, con tu amiga
Haciendo novillos en clase
Yo te esperaba en la diagonal
Frente a la facultad de derecho

Cuando éramos jóvenes
Apenas veinte primaveras
Con más de doscientas lunas llenas
Y la sangre hirviendo de rebeldía

Nuestras voces salían a las calles
Para gritar 'no, no, no a las guerras'
Globalizados o condenados
Solo esclavos de las verdades

Veintisiete años no son nada
Si se llevan bien, como tú, como sabes
Veintisiete años, ¿qué son al final?
Si el tiempo tortura, ¿a quién abandonarás?

¿Qué ha sido de nuestras vidas?
¿De tanta lucha y tantas sonrisas?
¡Un brindis por nuestras vidas!

Y cuando descubrimos que el mundo giraba al revés
Todo cobró importancia
Esos viajes hasta Bilbao
Después de tanta y tanta marihuana

(Ya ves, aquí estoy
Frente a la vida, una amiga
Con el tiempo las cosas cambian
Buscando recuerdos en la memoria)

Tú quieres república, yo quiero, mejor
Que se levante el pueblo con la revolución
Veintisiete años, ¿qué son al final?
Si el tiempo tortura, ¿a quién abandonarás?

¿Qué ha sido de nuestras vidas?
¿De tanta lucha y tantas sonrisas?
¡Un brindis por nuestras vidas!

Escrita por: