Aquella Habitació
Valenta, lluitadora
Fa anys que lluito contra el vent
Les pors les duc a sobre
En mil butxaques diferents
Les porto ben guardades
Perquè no marxin volant
Sóc la princesa del pèsol
Vestida de Superman!
I tu que sembles lluna
De somriure infinit
Que sembles dolça i fràgil
Descalça sense vestir
Ets blanca papallona
I voles lliure com el vent
Ningú no et pot manar
Ni tens por de perdre res
I quan sembla que tot
Pot començar de nou
I quan sembla que ha arribat
El moment de respirar
Sempre passa alguna cosa
Que em porta un altre cop
A aquella habitació
Un altre cop sense accés a l'exterior
En aquella habitació
Tan fosca i decadent
En aquell petit forat
Des d'on ho vull controlar tot
Però on no veig més que parets
Que m'amaguen el que sóc
Una ombra trista que brilla
Amb poca llum
La poca que em queda
M'il·lumina els peus bruts
La resta l'he apostat
A carreres de cavalls
I no paro de perdre
Però no deixo de jugar
I tu que sempre guanyes
Perquè no pots perdre res
El teu cos és onada
Ràpid, fred i intel·ligent
T'adaptes a les corbes
Que la vida t'ofereix
Com una ballarina sense
Límits a la pell
I quan sembla que tot
Pot començar de nou
I quan sembla que ha arribat
El moment de respirar
Sempre passa alguna cosa
Que em porta un altre cop
A aquella habitació
Un altre cop sense accés a l'exterior
En aquella habitació
Tan fosca i decadent
En aquell petit forat
Des d'on ho vull controlar tot
Però on no veig més que parets
Que m'amaguen el que sóc
Funambulista que camines coix
Canvia la manera
Funambulista que caus sense xarxa
Canvia la manera
Aquella Habitación
Valiente, luchadora
Hace años que lucho contra el viento
Las miedos me abruman
En mil bolsillos diferentes
Las llevo bien guardadas
Para que no se vayan volando
Soy la princesa del guisante
¡Vestida de Superman!
Y tú que pareces luna
De sonrisa infinita
Que pareces dulce y frágil
Descalza sin vestir
Eres blanca mariposa
Y vuelas libre como el viento
Nadie puede mandarte
Ni tienes miedo de perder nada
Y cuando parece que todo
Puede empezar de nuevo
Y cuando parece que ha llegado
El momento de respirar
Siempre pasa algo
Que me lleva otra vez
A aquella habitación
Otra vez sin acceso al exterior
En aquella habitación
Tan oscura y decadente
En ese pequeño agujero
Desde donde quiero controlarlo todo
Pero donde solo veo paredes
Que me ocultan lo que soy
Una sombra triste que brilla
Con poca luz
La poca que me queda
Me ilumina los pies sucios
El resto lo he apostado
En carreras de caballos
Y no paro de perder
Pero no dejo de jugar
Y tú que siempre ganas
Porque no puedes perder nada
Tu cuerpo es ola
Rápido, frío e inteligente
Te adaptas a las curvas
Que la vida te ofrece
Como una bailarina sin
Límites en la piel
Y cuando parece que todo
Puede empezar de nuevo
Y cuando parece que ha llegado
El momento de respirar
Siempre pasa algo
Que me lleva otra vez
A aquella habitación
Otra vez sin acceso al exterior
En aquella habitación
Tan oscura y decadente
En ese pequeño agujero
Desde donde quiero controlarlo todo
Pero donde solo veo paredes
Que me ocultan lo que soy
Funambulista que caminas cojo
Cambia la manera
Funambulista que caes sin red
Cambia la manera