395px

Dona Árbol (feat. Ferran Savall)

Clara Peya

Dona Arbre (feat. Ferran Savall)

És la dona arbre
Meitat dona i meitat arbre
Fa tant temps que no confia en les persones
Que ara parla molt millor amb les papallones
I a la nit la visten els mussols
I els llops canten compartint el seu udol amb ella

És la dona arbre
Meitat dona i meitat arbre
La seva ànima és la branca despullada
On estols d'ocells reposen a bandades
I l'abriguen del fred de cada nit
I li adormen l'amargor que viu al pit

Dona arbre
Potser de tant plorar et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra quan estàs desesperada

És la dona arbre
Dilluns dona i dijous arbre
Els dilluns la por li embruta les pestanyes
I difumina la claror de les mirades
I els dijous trenca el vincle umbilical
I s'arrela al bosc que l'ha acollit des que has marxat

El cor de marbre
Cada dia que no és arbre
Quan és dona és carrer sense sortida
I no entén
Per què el seu Déu no et ressuscita
Quan és arbre t'integra en el seu tronc
I prens vida
Convertint-te en l'eco del seu so

Dona arbre
Potser de tant plorar
Et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra
Quan estàs desesperada

Dona arbre
Potser de tant plorar
Et sortiran fulles a les galtes
Dona arbre
Que balles la teva ombra
Quan estàs desesperada

Dona Árbol (feat. Ferran Savall)

Es la mujer árbol
Mitad mujer y mitad árbol
Hace tanto tiempo que no confía en las personas
Que ahora habla mucho mejor con las mariposas
Y por la noche la visten los búhos
Y los lobos cantan compartiendo su aullido con ella

Es la mujer árbol
Mitad mujer y mitad árbol
Su alma es la rama despojada
Donde bandadas de pájaros reposan
Y la abrigan del frío de cada noche
Y adormecen la amargura que vive en su pecho

Mujer árbol
Tal vez de tanto llorar te saldrán hojas en las mejillas
Mujer árbol
Que bailas tu sombra cuando estás desesperada

Es la mujer árbol
Lunes mujer y jueves árbol
Los lunes el miedo le ensucia las pestañas
Y difumina la claridad de las miradas
Y los jueves rompe el vínculo umbilical
Y se arraiga en el bosque que la ha acogido desde que te fuiste

El corazón de mármol
Cada día que no es árbol
Cuando es mujer es calle sin salida
Y no entiende
Por qué su Dios no te resucita
Cuando es árbol te integra en su tronco
Y tomas vida
Convirtiéndote en el eco de su sonido

Mujer árbol
Tal vez de tanto llorar
Te saldrán hojas en las mejillas
Mujer árbol
Que bailas tu sombra
Cuando estás desesperada

Mujer árbol
Tal vez de tanto llorar
Te saldrán hojas en las mejillas
Mujer árbol
Que bailas tu sombra
Cuando estás desesperada

Escrita por: Clara Peya