Em Fas Por
Quan em parles a prop
Faig un pas enrere
No es que et vulgui més lluny però és
Que em fan por els teus ulls
I em segueixes mirant
Com si fos tan fàcil
I no sé en què pensar
Si hi ha vida al voltant
Només veig unes mans que m′amenacen
I una veu que és capaç de pronunciar
Les rialles d'un mot que fa el seu niu
A la boca que es torna de fusta
Només veig un error de pell serena
I una equivocació a les esquenes
Però un udol que m′invita a arriscar-me
Que la vida és més curta que llarga
I intento trobar
Quina és la manera
D'arribar al febrer
Esquivant el mal temps
Però l'hivern als teus ulls
Sembla primavera
I sé que véns a buscar
algún secret per guardar
Quan la lluna il·lumina l′esperança
D′una nit on el temps és una farsa
On les hores són curtes com espines
I se't claven profundes, petites
I la nit compulsiva m′encomana
Un desig fosc d'accelerar la trama
S′encadenen les frases amb paraules
Que el silenci ha pintat per nosaltres
Este galapaguito
No tiene mare
No tiene mare, sí
No tiene mare, no
Lo parió una gitana
I lo echó a la calle
Lo echó a la calle, sí
Lo echó a la calle, no
Em fas por, et miro i em fas por
I em fa por que em miris si tens por
Me Da Miedo
Cuando me hablas de cerca
Doy un paso atrás
No es que te quiera más lejos, pero es
Que me da miedo tus ojos
Y sigues mirando
Como si fuera tan fácil
Y no sé en qué pensar
Si hay vida alrededor
Solo veo unas manos que me amenazan
Y una voz que es capaz de pronunciar
Las risas de una palabra que hace su nido
En la boca que se vuelve de madera
Solo veo un error de piel serena
Y una equivocación en las espaldas
Pero un aullido que me invita a arriesgarme
Que la vida es más corta que larga
Y trato de encontrar
Cuál es la manera
De llegar a febrero
Esquivando el mal tiempo
Pero el invierno en tus ojos
Parece primavera
Y sé que vienes a buscar
algún secreto para guardar
Cuando la luna ilumina la esperanza
De una noche donde el tiempo es una farsa
Donde las horas son cortas como espinas
Y se clavan profundas, pequeñas
Y la noche compulsiva me encomienda
Un deseo oscuro de acelerar la trama
Se encadenan las frases con palabras
Que el silencio ha pintado para nosotros
Este pajarito
No tiene madre
No tiene madre, sí
No tiene madre, no
Lo parió una gitana
Y lo echó a la calle
Lo echó a la calle, sí
Lo echó a la calle, no
Me da miedo, te miro y me da miedo
Y me da miedo que me mires si tienes miedo