Mitjons Cesaparellats (feat. Ferran Savall)
Avui m'he enrecordat
D'aquell dia que vas beure tant
D'aquell vi negre francès
Caminaves perdent el compàs
I et vaig cuidar tota la nit
Com al meu tresor preferit
Et vaig cuidar tota la nit
Avui m'he enrecordat
Del fred gèlid d'aquell final d'any
Et tremolaven les dents
Fent polirítmies de forma inconscient
I et va abrigar la meva pell
Protegint el tresor més bell
Et va abrigar la meva pell
I ara que acceptat
Que em robis la manta a la nit
Que ocupis tot el llit
Tan sols em queda assumir de veritat
Que portis els mitjons desaparellats
Avui m'han vingyr al cap
Aquelles converses amb gust a fracàs
Intentaves frenar els meus atacs
Protegint-me la llengua de verbs mal pensats
Però el teu somriure em va aturar
Suavitzant cada mot malgastat
El teu somriure em va aturar
Avui m'has fet pensar
En aquells núvols del cel de Berlín
Exprimint-se enfadats amb el món
Ens vam mullar com si fóssim dofins
I et vaig cobrir amb braços i mans
Com si els cossos fossins germans
Et vaig cobrir amb braços i mans
I ara que acceptat
Que perdis les claus els dilluns
Que mai tanquis els llums
Cantar-li al vent
Però el problema de veritat
És que portis els mitjons desaparellats
I el dia que entengui que portar els mitjons a joc
No vol dir res
Només serveix
Per mantenir l'ordre
I quan comprengui que portar els mitjons creuats
No és un pecat
Serà el moment
En que ja no ens entendrem
Calcetines Desparejados (feat. Ferran Savall)
Hoy recordé
De aquel día que bebiste tanto
De aquel vino tinto francés
Caminabas perdiendo el compás
Y te cuidé toda la noche
Como a mi tesoro preferido
Te cuidé toda la noche
Hoy recordé
Del frío gélido de aquel final de año
Te temblaban los dientes
Haciendo polirritmias de forma inconsciente
Y mi piel te abrigó
Protegiendo el tesoro más bello
Mi piel te abrigó
Y ahora que acepto
Que me robes la manta en la noche
Que ocupes toda la cama
Solo me queda asumir de verdad
Que llevas los calcetines desparejados
Hoy me han venido a la mente
Aquellas conversaciones con sabor a fracaso
Intentabas frenar mis ataques
Protegiendo mi lengua de verbos mal pensados
Pero tu sonrisa me detuvo
Suavizando cada palabra malgastada
Tu sonrisa me detuvo
Hoy me has hecho pensar
En aquellas nubes del cielo de Berlín
Exprimiéndose enfadadas con el mundo
Nos mojamos como si fuéramos delfines
Y te cubrí con brazos y manos
Como si los cuerpos fueran hermanos
Te cubrí con brazos y manos
Y ahora que acepto
Que pierdas las llaves los lunes
Que nunca apagues las luces
Cantarle al viento
Pero el verdadero problema
Es que lleves los calcetines desparejados
Y el día que entienda que llevar los calcetines a juego
No significa nada
Solo sirve
Para mantener el orden
Y cuando comprenda que llevar los calcetines cruzados
No es un pecado
Será el momento
En que ya no nos entenderemos