Viure Recordant
És un senyor gran encorbat damunt
De la taula de la cuina enmig
De la quietud de l'alba
Fa estona que evoca el goig
De temps passats mirant fotografies
De quan festejaven
Pensa en ella i, en pensar-hi, viatja
Ni que sigui només per uns instants
A aquells dies de tendresa tendríssima
I a les històries que s'hi amaguen
El ram de flors de la primera cita
Les converses, agafats de la mà
Al voltant de la taula d'algun bar
Les telefonades inacabables
El ball de nit, la música d'orquestra
El desig encès, la carn que vol carn
I el gust de la seva llengua a la boca
De tornada a casa, a l'autobús
Ah, si pogués abraçar-la de nou!
Què feliç seria, quant plaer
Però no hi ha res, absolutament res
Tot és una fantasia de vell
Sap prou bé que no tornarà mai més
Que ja no hi és, que l'únic que li queda
Desprès de tot, és viure recordant
Viviendo Recordando
Es un señor mayor con corbata
Sobre la mesa de la cocina en medio
De la quietud del alba
Hace tiempo que evoca la alegría
De tiempos pasados mirando fotografías
De cuando celebraban
Piensa en ella y, al pensar en ella, viaja
Aunque sea solo por unos instantes
A aquellos días de ternura muy tierna
Y a las historias que se esconden en ellos
El ramo de flores de la primera cita
Las conversaciones, tomados de la mano
Alrededor de la mesa de algún bar
Las llamadas interminables
El baile de noche, la música de orquesta
El deseo encendido, la carne que quiere carne
Y el sabor de su lengua en la boca
De regreso a casa, en el autobús
¡Ah, si pudiera abrazarla de nuevo!
¡Qué feliz sería, qué placer!
Pero no hay nada, absolutamente nada
Todo es una fantasía de viejo
Sabe muy bien que no volverá nunca más
Que ya no está, que lo único que le queda
Después de todo, es vivir recordando
Escrita por: Clara Peya / Jordi Pujol Nadal