Setge
El sol esgota les últimes hores,
la nit proclama el setge a una altra
ciutat.
Tan sols la runa dóna imatges
del que només algú coneix: la realitat
però no hi és...no...
no hi és...no...
La sort és ara l'única esperança
d'un poble encara lluny d'entendre res.
Hores de calma, quan els crits callen
per buscar algun record del que un dia
va ser
però no hi és...no...
no hi és...no...
I avui em sembla entendre
que la vida és més que això,
que només cal saber com
parar el sistema.
Em sembla entendre
que la visa és més que això,
que només cal saber com
parar l'esperit de destrucció.
Com amb la força algú pot fer seu
tot el que ha desitjat sense ni dubtar.
Com si algú plora tu no pots veure,
l'instint s'ha d'imposar per sobre el
capital,
i et sentiràs viu...
et sentiràs viu...
I avui em sembla entendre
que la vida és més que això,
que només cal saber com
parar el sistema.
Em sembla entendre
que la vida és més que això,
que només cal saber com
parar l'esperit de destrucció.
Asedio
El sol agota las últimas horas,
la noche proclama el asedio a otra
ciudad.
Solo los escombros dan imágenes
de lo que solo alguien conoce: la realidad
pero no está...no...
no está...no...
La suerte es ahora la única esperanza
de un pueblo aún lejos de entender nada.
Horas de calma, cuando los gritos callan
para buscar algún recuerdo de lo que un día
fue
pero no está...no...
no está...no...
Y hoy me parece entender
que la vida es más que esto,
que solo hace falta saber cómo
detener el sistema.
Me parece entender
que la vida es más que esto,
que solo hace falta saber cómo
detener el espíritu de destrucción.
Cómo con la fuerza alguien puede hacer suyo
todo lo que ha deseado sin dudar.
Como si alguien llora tú no puedes ver,
el instinto debe imponerse por encima del
capital,
y te sentirás vivo...
te sentirás vivo...
Y hoy me parece entender
que la vida es más que esto,
que solo hace falta saber cómo
detener el sistema.
Me parece entender
que la vida es más que esto,
que solo hace falta saber cómo
detener el espíritu de destrucción.