Les sabates d'en Jaume
Avui he tornat a la Serra de Pàndols
I a la cova he trobat les sabates d'en Jaume
Un forat a les soles, una pinta de bales
Dins d'un plat enfangat, tres cascots de metralla
Des de l'any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d'en Jaume
Des de l'any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d'en Jaume
Dins d'un plat enfangat, tres cascots de metralla
A la cova han quedat les sabates d'en Jaume
I els dies de l'oblit, si és que això mai s'oblida
Veurem el cel vermell d'aquesta nova albada
A Pàndols i a Cavalls centenars de companys
Després d'haver passat aquesta torbonada
No s'han podrit en va i, aquest ossos, qui sap
Si seran nous garbons que prendran arborada
Des de l'any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d'en Jaume
Des de l'any trenta-vuit
Jo no havia tornat
A la Serra de Pàndols
I a la cova han quedat
Les sabates d'en Jaume
Las botas de Jaume
Hoy he vuelto a la Sierra de Pàndols
Y en la cueva encontré las botas de Jaume
Un agujero en las suelas, una marca de balas
Dentro de un plato embarrado, tres esquirlas de metralla
Desde el año treinta y ocho
No había vuelto
A la Sierra de Pàndols
Y en la cueva han quedado
Las botas de Jaume
Desde el año treinta y ocho
No había vuelto
A la Sierra de Pàndols
Y en la cueva han quedado
Las botas de Jaume
Dentro de un plato embarrado, tres esquirlas de metralla
En la cueva han quedado las botas de Jaume
Y los días del olvido, si es que esto se olvida
Veremos el cielo rojo de esta nueva alborada
En Pàndols y en Cavalls, centenares de compañeros
Después de haber pasado esta tormenta
No se han podrido en vano y, estos huesos, quién sabe
Si serán nuevos brotes que tomarán la arboleda
Desde el año treinta y ocho
No había vuelto
A la Sierra de Pàndols
Y en la cueva han quedado
Las botas de Jaume
Desde el año treinta y ocho
No había vuelto
A la Sierra de Pàndols
Y en la cueva han quedado
Las botas de Jaume