395px

Noche de Fantasmas

Eduard Iniesta

Nit de Fantasmes

Ja no em queden més diaris per cremar el fred d’una nit
La ciutat està en silenci i no em deixa dormir
He escampat els meus fantasmes, vaguejant carrers estrets
Amb records invertebrats, amb amors estacionats en indrets del meu passat

I m’he estirat al terra brut d’aquella vella sucursal
Rere el vidre em miro el circ, tota una atracció!
I he trobat cent mil excuses per no caure en l’absurd
De trobar-me lluny de tu, amb records invertebrats, en indrets del meu passat

Ja no em queden ni els diaris per cremar el fred d’una nit
El teu buit es deixa caure al costat del meu llit
Miro el sostre hi ha una escletxa, indiscreta en el convit
Dels records invertebrats, de somiar-te que ets amb mi, fent l’amor tota la nit

Noche de Fantasmas

Ya no me quedan más diarios para quemar el frío de una noche
La ciudad está en silencio y no me deja dormir
He esparcido mis fantasmas, vagando por calles estrechas
Con recuerdos invertebrados, con amores estacionados en lugares de mi pasado

Y me he tendido en el suelo sucio de aquella vieja sucursal
Detrás del cristal me veo el circo, toda una atracción
Y he encontrado cien mil excusas para no caer en lo absurdo
De encontrarme lejos de ti, con recuerdos invertebrados, en lugares de mi pasado

Ya no me quedan ni los diarios para quemar el frío de una noche
Tu vacío cae al lado de mi cama
Miro el techo hay una grieta, indiscreta en la invitación
De los recuerdos invertebrados, de soñarte que estás conmigo, haciendo el amor toda la noche

Escrita por: Eduard Iniesta / Xavier Iniesta