Vei, Veig, Veig... Què Veus?
L’he mirat i m’ha endinsat en un inmens camp de blat
Atrapat entre els marges suaus, ple de petjades m’envolten
De mans lligat al meu passat, rodolen damunt meu les ones del camp
L’he tocat i m’ha abduit una llum ancestral
Un regrés a quan era infant, terres llaurades m’envolten
Enmanillat al cirerer de l’era, em passa la vida, se’n va
L’he copsat i m’he trobat laberints empedrats
Isolat en camins de sal, ple de petjades m’envolten
Encaminat, en direcció errònia, m’empassa la boira, al tard
Vei, Veig, Veig... ¿Qué Ves?
He mirado y me he adentrado en un inmenso campo de trigo
Atrapado entre los suaves márgenes, lleno de huellas me rodean
Con las manos atadas a mi pasado, las olas del campo ruedan sobre mí
Lo he tocado y me ha absorbido una luz ancestral
Un regreso a cuando era niño, tierras labradas me rodean
Atado al cerezo del patio, la vida pasa, se va
Lo he percibido y me he encontrado laberintos empedrados
Aislado en caminos de sal, lleno de huellas me rodean
Encaminado en dirección errónea, la niebla me envuelve, al atardecer
Escrita por: Eduard Iniesta / Xavier Iniesta