Vei, Veig, Veig... Què Veus?

Vei, Veig, Veig... ¿Qué Ves?

Vei, Veig, Veig... Què Veus?

He mirado y me he adentrado en un inmenso campo de trigoL’he mirat i m’ha endinsat en un inmens camp de blat
Atrapado entre los suaves márgenes, lleno de huellas me rodeanAtrapat entre els marges suaus, ple de petjades m’envolten
Con las manos atadas a mi pasado, las olas del campo ruedan sobre míDe mans lligat al meu passat, rodolen damunt meu les ones del camp

Lo he tocado y me ha absorbido una luz ancestralL’he tocat i m’ha abduit una llum ancestral
Un regreso a cuando era niño, tierras labradas me rodeanUn regrés a quan era infant, terres llaurades m’envolten
Atado al cerezo del patio, la vida pasa, se vaEnmanillat al cirerer de l’era, em passa la vida, se’n va

Lo he percibido y me he encontrado laberintos empedradosL’he copsat i m’he trobat laberints empedrats
Aislado en caminos de sal, lleno de huellas me rodeanIsolat en camins de sal, ple de petjades m’envolten
Encaminado en dirección errónea, la niebla me envuelve, al atardecerEncaminat, en direcció errònia, m’empassa la boira, al tard