Els Ocells
Mira els ocells
Com noten que ja ve l'hivern
Com noten que ja ve l'hivern
S'en van buscant altres paratges més calents
Altres paratges
I sobrevolen deserts I sabanes
I oasis cristal·lins
Una sincronia en el viratge
Que nomes neix de l'instint
Mira els ocells
Com noten que ja ve l'hivern
Com noten que ja ve l'hivern
I una canço que reconec perfectament
Que és la de sempre
Que tu a l'agenda hi tens un telèfon
Saps que sempre em pots trucar
En cas de tenir fred un dia al vespre
Una emergència puntual
I tot I que ja vaig d'estar per casa
Creuo tota la ciutat
Carrers, semafors, taxis, pampallugues
Algun cop de què m'ha anat
Mira els ocells
Ja han arribat torna ser estiu
Ja han arribat torna ser estiu
Tots dos al llit
Lentament et vas adormint
A poc a poc
I ara vé el moment que dius que em quedi
Que aquest cop ho veus tan clar
Que jo podria ser l'home que un dia et recollis quan surts de treballar
Jo que em se el final de la comèdia
Que a casa teva he estrenat més d'un raspall
Dec portar un cartell que diu: Imbècil
Perquè m'acabo quedant
Aqui la paradoxa és punyetera
Si ti pares a pensar
Que varem fer-ho volar tot pels aires
Intentant-nos estimar
Que tu I jo quan hem estat més feliços
És quan ens hem utilitzat
Amb premeditació, amb traïdoria
I sempre amb nocturnitat
Los Pájaros
Mira los pájaros
Cómo sienten que ya viene el invierno
Cómo sienten que ya viene el invierno
Se van buscando otros lugares más cálidos
Otros lugares
Y sobrevuelan desiertos y sabanas
Y oasis cristalinos
Una sincronía en el giro
Que solo nace del instinto
Mira los pájaros
Cómo sienten que ya viene el invierno
Cómo sienten que ya viene el invierno
Y una canción que reconozco perfectamente
Que es la de siempre
Que tú en la agenda tienes un teléfono
Sabes que siempre me puedes llamar
En caso de tener frío un día por la noche
Una emergencia puntual
Y aunque ya iba de estar en casa
Cruzo toda la ciudad
Calles, semáforos, taxis, destellos
Alguna vez de qué me ha ido
Mira los pájaros
Ya han llegado, vuelve a ser verano
Ya han llegado, vuelve a ser verano
Los dos en la cama
Poco a poco te vas quedando dormida
Poco a poco
Y ahora llega el momento en que dices que me quede
Que esta vez lo ves tan claro
Que yo podría ser el hombre que un día te recoja cuando sales del trabajo
Yo que sé el final de la comedia
Que en tu casa he estrenado más de un cepillo
De llevar un cartel que dice: Imbécil
Porque al final me quedo
Aquí la paradoja es maldita
Si te detienes a pensar
Que lo hicimos volar todo por los aires
Intentando amarnos
Que tú y yo cuando hemos sido más felices
Es cuando nos hemos utilizado
Con premeditación, con traición
Y siempre con nocturnidad