395px

L'affaire Sofia

Els Amics de Les Arts

L'affaire Sofia

Una parella lingüística
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia
fer dissabte emocional

Una estona en cada idioma
trenar una conversació
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”
Cap dels tres li van sonar
Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”
(Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós)

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava
I quan Song2 de Blur sonava
xiuxiuejant d’Epicur em parlava

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar
“Ara tu tries la trama
ot flueix, deixa’t portar”

I vaig dir: “Fem de viure una festa
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible
que demà ja serà tard”

I per un cop les paraules, l’exacta combinació
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour

Un petó, ja era de dia
en un carreró del Born
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn

L'affaire Sofia

Une paire linguistique
une opportunité
d'enterrer l'affaire Patricia
faire le ménage émotionnel

Un moment dans chaque langue
tisser une conversation
je t'apprends, tu m'apprends
et on s'apprend tous les deux

Elle était née en Grèce, berceau des grands penseurs
De Parménide à Socrate, d'Aristote à Platon
Et moi qui ne connaissais pas tous ces types étranges
je les imaginais avec des barbes et faisant de grands gestes

J'ai essayé de l'impressionner
en faisant un Google en cachette
"Llull, Pujols, Ramon Sibiuda"
Aucun des trois ne lui disait rien
Tout en me montrant l'érotisme
potentiel du catalan
elle a dit : "Joan, je veux que tu m'apprennes
a améliorer ma prononciation"

Et si tu avais vu comme elle riait en essayant de dire coton-tige
j'aurais dit "Réveillez-vous!" le guerrier qui est en toi
Mon ami, si jamais tu te retrouves là, ne réfléchis pas une seconde
et que la philosophie nous apprenne à voir le monde

Elle m'a demandé en quoi je croyais
pendant qu'elle avalait la fumée
et en entrant dans une disco indie
j'ai cité, apparemment, un certain Hume

"Je ne crois qu'en ce que je vois
et je ne vous vois que vous"
(Quand je commence avec des formules
c'est le signe que je suis nerveux)

Elle a dit : "Ta rhétorique laisse à désirer
Souvent, il vaut mieux un silence. Souvent, il vaut mieux agir"
Et prenant cette maxime avec le plus de dignité
j'ai ramassé l'ego à terre et elle s'est mise à danser

Et comme elle dansait!
Tout à coup, le cercle se carrément
Et quand Song2 de Blur passait
chuchotant d'Épicure, elle me parlait

Alors qu'on montait l'escalier
de son appart, elle a lâché
"Maintenant tu choisis le fil
ou ça coule, laisse-toi porter"

Et j'ai dit : "Faisons de la vie une fête
faisons-le avant de devenir vieux
car demain ce sera impossible
car demain il sera trop tard"

Et pour une fois les mots, la combinaison exacte
sont devenus alchimie, ont dissous la raison
J'ai écarté tous les doutes pleinement illuminé
quand je lui ai vu tous les prismes : bien, beauté et vérité

Et avec Schopenhauer
on a fini dans un afterhour
Et tout en parlant de Schopenhauer
on a fini dans un afterhour

Un bisou, il faisait déjà jour
dans une ruelle du Born
heureux, tout en nous condamnant
à chercher le retour éternel