Casablanca
Guardo una foto de tots dos
A l'estació de Casablanca
Units per aquell cop de sort
Dels passatgers a la deriva
I van venir les nits en blanc
Fum de Maria I te de menta
Quan despertava la ciutat
El sol portava el teu comiat
Potser en un altre lloc, potser en una altra vida
Invocaré el teu nom, invocaré aquells dies
Però avui un altre cos ocuparà el teu lloc
I buscaré en l'amor la nostra sincronia
Dos mil quilòmetres al sud
Tu I jo en un cotxe dels vuitanta
La mitja lluna al damunt
I el vell desert que ens abraçava
Feies ballar la teva veu
Entre els acords d'una guitarra
I vam voler guardar el moment
Per si demà ja érem uns altres
Ets l'horitzó, un fil d'argent on neix el cel
I em fas sentir l'espectador del lloc més bell
Un tremolor, que va creixent sota la pell
Quan cau la nit I es fa més fort I més cruel
Casablanca
Guardo una foto de los dos
En la estación de Casablanca
Unidos por ese golpe de suerte
De los pasajeros a la deriva
Y vinieron las noches en blanco
Humo de María y té de menta
Cuando despertaba la ciudad
El sol traía tu despedida
Quizás en otro lugar, quizás en otra vida
Invocaré tu nombre, invocaré esos días
Pero hoy otro cuerpo ocupará tu lugar
Y buscaré en el amor nuestra sincronía
Dos mil kilómetros al sur
Tú y yo en un coche de los ochenta
La media luna encima
Y el viejo desierto que nos abrazaba
Hacías bailar tu voz
Entre los acordes de una guitarra
Y quisimos guardar el momento
Por si mañana ya éramos otros
Eres el horizonte, un hilo de plata donde nace el cielo
Y me haces sentir el espectador del lugar más bello
Un temblor, que va creciendo bajo la piel
Cuando cae la noche y se hace más fuerte y más cruel