La ferida
El record que m'ofega
Ara deixa passar un filet d'aire
I tot i que el mal es queda
Es va fent lleugerament suportable
Cada dia que passa
És com creuar una muntanya
Una passa i una altra i una altra
Allunyant-me dels dies salvatges
Quan la vida era absurdament insuperable
I semblava impossible fer-nos mal, vam despertar-nos
Però de sobte entre les ruïnes del meu cor
Sempre hi neix l'amor, sense por
A vegades la ferida et fa més fort
Sense el pes grandiós del rancor
Maleïda nostàlgia
No cauré més en les teves trampes
Hi ha caliu en la cendra
Però el foc ja fa temps que no crema
He après que l'absència et guanya
Quan intentes negar-la
Una onada i una altra i una altra
Però al final la tristesa s'acaba
I reneix molt lentament però inexorable
Aquella part de mi que havia mort en la desfeta
L'esperança esquerda el mur
I a poc a poc s'omple el meu vuit
Deixo de sentir-me absurd
Quan accepto el que ja he perdut
La herida
El recuerdo que me ahoga
Ahora deja pasar un hilo de aire
Y aunque el dolor se queda
Se va volviendo ligeramente soportable
Cada día que pasa
Es como cruzar una montaña
Un paso y otro y otro
Alejándome de los días salvajes
Cuando la vida era absurdamente insuperable
Y parecía imposible hacernos daño, despertamos
Pero de repente entre las ruinas de mi corazón
Siempre nace el amor, sin miedo
A veces la herida te hace más fuerte
Sin el peso abrumador del rencor
Maldita nostalgia
No caeré más en tus trampas
Hay calor en la ceniza
Pero el fuego hace tiempo que no quema
He aprendido que la ausencia te gana
Cuando intentas negarla
Una ola y otra y otra
Pero al final la tristeza se acaba
Y renace muy lentamente pero inexorable
Aquella parte de mí que había muerto en la derrota
La esperanza resquebraja el muro
Y poco a poco se llena mi vacío
Dejo de sentirme absurdo
Cuando acepto lo que ya he perdido