La Vida éS Bonica

Som dilluns de Pasqua i com cada any
jo porto la mona per al fill gran.

No és igual que altres vegades,
algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en tant.

Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc.

Després de la feina a casa
fas neteja a aquella escala
del bloc on treballa el teu advocat.

I avui torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.

Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),
fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").

La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.

El teu home és un tros de pa
però com sempre es va deixar enredar.
Quan va sentir la condemna
li va caure el món a terra,
que llargs es faran aqueixos quatre anys!

Lents passen els dies, ja és Nadal;
els petits esperen el regal.

Pels carrers la gent et mira
i et saluden amb somriures.
D'on treus tantes forces per no plorar?

I avui torna a ser dissabte,
t'obriran la porta ("hola, com va?"),
et faràs la forta ("t'has aprimat"),
el menut pregunta per què encara no hi ha pare.

Quan surts i tornes a casa
el gust dels seus llavis ("fins aviat"),
fa que no t'amaguis ("t'estimo tant").

La vida és bonica però a vegades complicada,
tant se val.

La Vida es Bonita

Es lunes de Pascua y como cada año
llevo la mona para el hijo mayor.

No es igual que otras veces,
alguien hoy no estará en la mesa,
pero todos lo piensan de vez en cuando.

Tres canallas cuestan de subir,
nadie perdona y menos el banco.

Después del trabajo en casa,
haces limpieza en aquella escalera
del bloque donde trabaja tu abogado.

Y hoy vuelve a ser sábado,
te abrirán la puerta ("hola, ¿cómo va?"),
te harás la fuerte ("te has adelgazado"),
el pequeño pregunta por qué aún no hay padre.

Cuando sales y vuelves a casa,
el sabor de sus labios ("hasta pronto"),
hace que no te escondas ("te quiero tanto").

La vida es bonita pero a veces complicada,
da igual.

Tu hombre es un trozo de pan
pero como siempre se dejó liar.
Cuando escuchó la condena
se le cayó el mundo al suelo,
¡qué largos se harán esos cuatro años!

Lentos pasan los días, ya es Navidad;
los pequeños esperan el regalo.

Por las calles la gente te mira
y te saludan con sonrisas.
¿De dónde sacas tantas fuerzas para no llorar?

Y hoy vuelve a ser sábado,
te abrirán la puerta ("hola, ¿cómo va?"),
te harás la fuerte ("te has adelgazado"),
el pequeño pregunta por qué aún no hay padre.

Cuando sales y vuelves a casa,
el sabor de sus labios ("hasta pronto"),
hace que no te escondas ("te quiero tanto").

La vida es bonita pero a veces complicada,
da igual.

Composição: