Agost
Descamisat Sisquet fa tard,
diu adéu a la colla.
L'han vacunat contra l'asfalt
en un poblet de costa
On d'amagat l'espera
darrera de l'església
mig tremolós
aquell petó
que tindrà gust a sal de mar i a nit
plena d'estrelles.
Un pel suat Cesc s'ha llevat
de fer la migdiada,
mentre al costat la dona va
desant rasclets i pales
i mirant com la nena
rebossada d'arena
dorm al sofà
pensa que mai
tindrà millor moment per anar a buscar
la parelleta
Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.
Des del cafè el senyor Francesc
mira la gent com tomba
fent el tallat on fa tants anys
te un reservat a l'ombra
i quan la dona arriba
li acosta la cadira
del seu costat
i li estreny la ma
pensant que el mar és com la vida
que no atura el ritme mai.
Que arribi l'agost
vital i enganxós
per treure'ns les presses
i recuperar la tendresa del mon.
Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.
Augustus
Descamisat Sisquet is laat,
doei tegen de vrienden.
Ze hebben hem gevaccineerd tegen het asfalt
in een kustdorpje.
Waar verborgen de wacht
achter de kerk
half trillend
die kus
zal smaken naar zeewater en naar een nacht
vol sterren.
Een beetje bezweet is Cesc opgestaan
uit zijn middagdutje,
terwijl naast hem de vrouw
kruiwagens en scheppen opruimt.
En kijkend naar het meisje
vol zand
dat op de bank slaapt,
denkt hij dat hij nooit
een beter moment zal hebben om te gaan zoeken
naar het stelletje.
Laat augustus maar komen,
zwaar en lui,
het doet ons herinneren
aan de schoonheid van de tijd die langzaam verstrijkt.
Vanuit het café kijkt meneer Francesc
hoe de mensen omvallen,
terwijl hij de koffie drinkt waar hij al jaren
een plekje in de schaduw heeft.
En wanneer de vrouw aankomt,
schuift hij de stoel
naast hem
en pakt haar hand,
denkend dat de zee is als het leven,
dat nooit het ritme stopt.
Laat augustus maar komen,
vitaal en plakkerig,
om ons de haast te ontnemen
en de tederheid van de wereld terug te krijgen.
Laat augustus maar komen,
zwaar en lui,
het doet ons herinneren
aan de schoonheid van de tijd die langzaam verstrijkt.