395px

No Digas Nada

Els Pets

No Diguis Res

La mare estava tan sola
Ja feia més de cinc anys
Encara era massa jove
Per dormir amb cossos llogats.

Ell va aparèixer de sobte
Tranquil, seriós i educat
Sense donar-nos ni compte
Ens hi vam acostumar.

Tot anava tan perfecte
Se´ls veia enamorats
Jo també estava contenta
Mentre m´omplia de regals.

Però una mala nit
La porta es va obrir
I amb la seva veu fosca em va dir:

No diguis res
I el llençol destapava
No diguis res
No sentia res quan em tocava
No diguis res
Ni gust, ni amor, ni fàstic, ni por
Un cos calent que m´anava dient...

Amb els anys vaig fer-me dona
Però a dins tot estava mort
El rancor cap aquell home
Va fer que odiés el meu cos.

Vaig provar a dir-li a la mare
No em va voler ni escoltar
Llavors vaig fer la promesa
De tancar aquell animal

Que una mala nit
La porta es va obrir
I amb la seva veu fosca em va dir:

No diguis res
I el llençol destapava
No diguis res
No sentia res quan em tocava
No diguis res
Ni gust, ni amor, ni fàstic, ni por
Un cos calent que m´anava dient...

En el banc sentat
Amb l´esguard clavat
En el meu, quan el van sentenciar,

No va dir res
Sap que per fi sóc lliure
No va dir res
Sabent que ell no ho serà mai
No va dir res
Totes les ganes de viure
No va dir res
Senceres em van tornar.

No Digas Nada

La madre estaba tan sola
Hacía más de cinco años
Todavía era demasiado joven
Para dormir con cuerpos alquilados.

Él apareció de repente
Tranquilo, serio y educado
Sin que nos diéramos cuenta
Nos acostumbramos a él.

Todo iba tan perfecto
Se les veía enamorados
Yo también estaba contenta
Mientras me llenaba de regalos.

Pero una mala noche
La puerta se abrió
Y con su voz ronca me dijo:

No digas nada
Y la sábana destapaba
No digas nada
No sentía nada cuando me tocaba
No digas nada
Ni gusto, ni amor, ni asco, ni miedo
Un cuerpo caliente que me decía...

Con los años me hice mujer
Pero por dentro todo estaba muerto
El rencor hacia ese hombre
Hizo que odiara mi cuerpo.

Intenté decírselo a mi madre
No quiso ni escucharme
Entonces hice la promesa
De encerrar a ese animal

Que una mala noche
La puerta se abrió
Y con su voz ronca me dijo:

No digas nada
Y la sábana destapaba
No digas nada
No sentía nada cuando me tocaba
No digas nada
Ni gusto, ni amor, ni asco, ni miedo
Un cuerpo caliente que me decía...

En el banco sentado
Con la mirada clavada
En la mía, cuando lo sentenciaron,

No dijo nada
Sabe que por fin soy libre
No dijo nada
Sabiendo que él nunca lo será
No dijo nada
Todas las ganas de vivir
No dijo nada
Enteras me volvieron.

Escrita por: