És L'home Aquell
Ell és així, veu com el temps
Fa passar els anys,
De mes en mes, a poc a poc.
Ell obre els ulls de bat a bat
I no hi veu ningú.
Al seu costat ningú li respon
Els seus amics
L'han oblidat a poc a poc.
Surt al carrer, alça la mà
I no el veu ningú.
És l'home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc.
Ell és així, no diu que no
Tampoc que sí, no val per res
Però ningú no ho sap.
No pot parlar, no té costum.
Mai no hi ha ningú.
És l'home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc.
És l'home aquell
Que quan hi és
No ho fa saber.
Ell és així, no té a ningú
Amb qui compartir la solitud
Però li és igual.
Ell balla tot sol, està content.
Però no ho sap ningú.
És l'home aquell
Que no és aquí
Que no és enlloc.
És l'home aquell
Que quan hi és
No ho fa saber.
Ell morirà
I el seu record
Durarà un instant.
Ese es el hombre
Él es así, ve cómo el tiempo
Hace pasar los años,
De mes en mes, poco a poco.
Él abre los ojos de par en par
Y no ve a nadie.
A su lado nadie le responde
Sus amigos
Lo han olvidado poco a poco.
Sale a la calle, levanta la mano
Y no lo ve nadie.
Ese es el hombre
Que no está aquí
Que no está en ningún lado.
Él es así, no dice que no
Tampoco que sí, no vale para nada
Pero nadie lo sabe.
No puede hablar, no tiene costumbre.
Nunca hay nadie.
Ese es el hombre
Que no está aquí
Que no está en ningún lado.
Ese es el hombre
Que cuando está
No lo hace saber.
Él es así, no tiene a nadie
Con quien compartir la soledad
Pero le da igual.
Él baila solo, está contento.
Pero nadie lo sabe.
Ese es el hombre
Que no está aquí
Que no está en ningún lado.
Ese es el hombre
Que cuando está
No lo hace saber.
Él morirá
Y su recuerdo
Durará un instante.