395px

Novela

Hugo Mas

Novella

Amagava
El teu sexe
Decadència amarga
El tràngol salat
De la llengua
(D’oc) I
L´erotisme megalòman
De march

Com voldria
Llaçar-te
Els teus cabells
Irregulant
El meu amor

Deixares un solc que
Envejava
El riell (perfectament divergent)
De les teues engonals
Era besable

Quelcom petit-petit separa
El ventre
Dels teus llavis
El desert
De les teues cames
I és besable

Tem
Obsessionar-me
Amb la teua pell
O
Amb el teu cos
A mode de (y) I grega

Valsar-te
Serà
Un epítet del nostre amor

Masturbar-te’m-nos
El mutualisme més perfecte

Espoliar
La carn encesa
Del teu govern
(Sens dubte)
La més subtil
De les quimeres

Estimar-te, intrínsec

Reconec
(Perdona’m) tendrament
L’olor tancada a cos de femella
De les mans
Fins al despentinat vellut
Del teu pubis marcescent
Em desterres
Setze voltes per minut
Entreteixim els dits (els ulls, el pèl moixí)
I puc notar
Abrupta
La teua llengua

Els teus pits
Són
Molt més
Lleus

Fins fa mai
Desconeixia
Que el teu cos era civilitzat
Les lleis
Inexpugnables
De la teua anatomia
Són besables, però
Femella
Entre
Tu
I
Jo
S’estén tota la democràcia
De dos cossos

Em sobta
Que reses (calladament)
Un àngelus minúscul
Despertes
Em mires
Els ulls semàntics
Història novella del teu cos sexuat

Encenc un cigar
I el fum
Et confon amb
La seua imatge sinuosa
I el devindre pau
De la teua son
I ara
Si els llençols
No foren tan verges
Assegut
Fumant
No gosaria de trobar
El teu dibuix
De mar catalana

Novela

Escondía
Tu sexo
Decadencia amarga
El sabor salado
De la lengua
(De oc) Y
El erotismo megalómano
De marcha

Cómo me gustaría
Atarte
Tus cabellos
Desordenando
Mi amor

Dejarías una huella que
Envidiaba
El riachuelo (perfectamente divergente)
De tus encantos
Era besable

Algo pequeño separa
El vientre
De tus labios
El desierto
De tus piernas
Y es besable

Temo
Obsesionarme
Con tu piel
O
Con tu cuerpo
A modo de (y) griega

Bailarte
Será
Un epíteto de nuestro amor

Masturbarte-nos
El mutualismo más perfecto

Despojar
La carne encendida
De tu gobierno
(Sin duda)
La más sutil
De las quimeras

Amarte, intrínseco

Reconozco
(Perdóname) tiernamente
El olor a cuerpo de hembra
De las manos
Hasta el despeinado terciopelo
De tu pubis marchito
Me destierras
Dieciséis vueltas por minuto
Entrelazamos los dedos (los ojos, el pelo enmarañado)
Y puedo sentir
Abrupta
Tu lengua

Tus pechos
Son
Mucho más
Livianos

Hasta hace poco
Desconocía
Que tu cuerpo era civilizado
Las leyes
Inexpugnables
De tu anatomía
Son besables, pero
Hembra
Entre
Tú
Y
Yo
Se extiende toda la democracia
De dos cuerpos

Me sorprende
Que rezas (calladamente)
Un ángelus diminuto
Despiertas
Me miras
Los ojos semánticos
Historia nueva de tu cuerpo sexual

Enciendo un cigarro
Y el humo
Te confunde con
Su imagen sinuosa
Y el devenir paz
De tu sueño
Y ahora
Si las sábanas
No fueran tan vírgenes
Sentado
Fumando
No me atrevería a encontrar
Tu dibujo
De mar catalán