Set Poemes D'Aniversari I I V
Mira'm els ulls que cap fosca no venç
Vinc d'un estiu amb massa pluges
Però duc foc a l'arrel de les ungles
I no tinc cap sangtraït pels racons
De la pell del record
Per l'abril farà anys del desgavell
Set anys, cosits amb una agulla d'or
A la sorra del temps
Platges enllà perquè la mar els renti
I el sol I el vent en facin diademes
Mira'm els ulls I oblida el cos feixuc
La cambra closa, els grans silencis
De tot això sóc ric, I de més coses
Però no em tempta la fredor del vidre
I sobrevisc, aigües amunt del somni
Tenaç com sempre
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn
Ara parem-nos en aquest replà
Atents, però, a l'indefugible
Senyal de la represa
Ni tu ni jo no sabem bé de quin
Delicte se'ns acusa
I hem oblidat l'inoblidable origen
De l'espiral de foc I de tendresa
Que ens ha dut fins aquí
No et proposo sinó que compartim
Silenciosament aquests instants
Sense remoure poc ni gens les aigües
Del toll de la memòria
Ni fer cap gest per endreçar calaixos
En un grotesc intent de retrobar
La intimitat perduda
Reposem junts, tan senzill com això
Si res més perquè junts hem baixat
Els set graons d'aquest tram de l'escala
I ara l'ofec del temps no ens neguiteja
Dellà el mirall que perfà aquest silenci
Hi ha l'estesa d'uns anys no combatuts
Barbullents I frondosos
Plens de símbols, de veus I de banderes
Plens de símbols, de veus I de banderes
Però no em tempta la fredor del vidre
I sobrevisc, aigües amunt del somni
Tenaç com sempre
Siete Poemas de Aniversario I y V
Mírame a los ojos que ninguna oscuridad vence
Vengo de un verano con demasiadas lluvias
Pero llevo fuego en la raíz de las uñas
Y no tengo ninguna traición por los rincones
De la piel del recuerdo
En abril hará años del descontrol
Siete años, cosidos con una aguja de oro
En la arena del tiempo
Playas más allá para que el mar las lave
Y el sol y el viento las coronen
Mírame a los ojos y olvida el cuerpo pesado
La habitación cerrada, los grandes silencios
De todo esto soy rico, y de más cosas
Pero no me tienta el frío del cristal
Y sobrevivo, aguas arriba del sueño
Tenaz como siempre
Mírame a los ojos. Puedes leer el regreso
Ahora detengámonos en este rellano
Atentos, sin embargo, a lo inevitable
Señal de la reanudación
Ni tú ni yo sabemos bien de qué
Delito se nos acusa
Y hemos olvidado el inolvidable origen
De la espiral de fuego y ternura
Que nos ha traído hasta aquí
No te propongo sino que compartamos
Silenciosamente estos instantes
Sin remover poco o nada las aguas
Del charco de la memoria
Ni hacer ningún gesto para ordenar cajones
En un grotesco intento de recuperar
La intimidad perdida
Descansemos juntos, tan sencillo como eso
Si nada más porque juntos hemos bajado
Los siete peldaños de este tramo de la escalera
Y ahora el ahogo del tiempo no nos angustia
Más allá del espejo que atraviesa este silencio
Hay la extensión de unos años no combatidos
Borboteantes y frondosos
Llenos de símbolos, de voces y de banderas
Llenos de símbolos, de voces y de banderas
Pero no me tienta el frío del cristal
Y sobrevivo, aguas arriba del sueño
Tenaz como siempre