395px

¡Ay!

Inadaptats

Ai!

Ai!
De bo, no res
De mal, cabassos
De feina, plens
De béns, escassos
Ai!
Volguts per molts
Que volen guanys
Serem la clau
Que els obre els
Panys
Ai!
I un cop oberts
Ens deixaran
Que fem rovell
Al seu clauer
Fins que ens morim
Ai!
I, si pot ser
Sense ser vells
Que la vellesa
Porta tristesa
I una dispesa
Que minva els guanys
Ai!
De dolç, estranys
D'amarg, companys
Pensant en cel
Infern tindrem
Ai!
I ací a la terra
Quan ens morim
Als fills deixem
Amb l'esperança
Que facin ells
El que no hem fet

¡Ay!

¡Ay!
De bueno, nada
De malo, golpes
De trabajo, llenos
De bienes, escasos
¡Ay!
Queridos por muchos
Que buscan ganancias
Seremos la llave
Que les abre las
Cadenas
¡Ay!
Y una vez abiertas
Nos dejarán
Que oxidemos
En su cerradura
Hasta que nos muramos
¡Ay!
Y, si es posible
Sin ser viejos
Porque la vejez
Trae tristeza
Y un gasto
Que disminuye las ganancias
¡Ay!
De dulce, extraños
De amargo, compañeros
Pensando en cielo
Infierno tendremos
¡Ay!
Y aquí en la tierra
Cuando morimos
A los hijos dejamos
Con la esperanza
De que hagan ellos
Lo que no hemos hecho

Escrita por: