Els Vells Amants
Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs
i un xic més trista la seva mirada.
S'estimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho permeten),
s'estimen com jo voldria ser estimat
quan la esperança comenci a estar seca.
I s'agafen les mans
els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.
I s'agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.
On els vells viuen es va aturar el temps
amb el retrat que a la paret penja.
On els vells viuen es va aturar el temps
després que es varen casar aquell diumenge.
La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d'hora en hora amb mandra.
I s'agafen les mans
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.
I s'agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data...
I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants
amb una flor i la seva tendresa...
The Old Lovers
Her hair has turned white with time.
Her hands, nervous and wrinkled.
Her hair has turned white with time
and her gaze a bit sadder.
They love each other as I would like to be loved
(if the customs I follow allow it),
they love each other as I would like to be loved
when hope begins to dry up.
And the old lovers
hold hands.
And they remember, like yesterday,
the flowers they picked.
And the old lovers
hold hands.
They look at each other and know everything,
no need to say anything, no words.
Where the old live, time stopped
with the portrait hanging on the wall.
Where the old live, time stopped
after they got married that Sunday.
The old radio and the big clock
and the lace-covered coffee table.
The old radio and the big clock
that still lazily chimes every hour.
And the old lovers
hold hands.
And they rock each other to sleep every night
like two little children.
And the old lovers
hold hands.
And they ask each other: 'Are you okay?
Today nothing hurts you...?'
And for Saint George's Day, he buys her a rose
wrapped in silver paper.
And for Saint George's Day, he buys her a rose
he has never forgotten this date...
And in the streets, the lovers have lost themselves.
They are not afraid, they are not in a hurry.
And in the streets, the lovers have lost themselves
with a flower and their tenderness...
Escrita por: J. M. Serrat