Balada Per a Un Trobador
Les sabates foradades
la roba plena de pols,
i a la boca tremolosa
sempre porta un cant ben dolç.
El país pel qual camina
no és altre que el seu país
i el vi que mulla sa gola
no és altre vi que el seu vi.
No era estrany en cap racó.
Ja era vell el trobador.
Ell ha cantat per a princeses
en lluents i grans palaus.
Ha saltat murs, ha obert portes
tancades amb doble clau,
quan tenia la veu clara
com la pell dels seus amors,
quan, a la nit, el tapaven
llençols blancs brodats amb flors.
Les flors ja han perdut l'olor.
Ja era vell el trobador.
Avui ha canviat d'alcoves.
Ara que ha perdut les claus,
una barraca de toves
li sembla tot un palau
on la seva cançó s'alça
per un plat i un got de vi.
Pastores i taverneres
són les seves flors de nit.
Tot s'esfulla en la tardor.
Ja era vell el trobador.
I demà quan el sol surti
ha de seguir el seu camí.
Arribarà a un altre poble
i se n'anirà d'allí
amb les sabates foradades,
la roba plena de pols,
i a la boca tremolosa
s'endurà el seu cant ben dolç.
Ballade pour un Troubadour
Les chaussures trouées
les vêtements pleins de poussière,
et dans sa bouche tremblante
il porte toujours un chant bien doux.
Le pays qu'il parcourt
n'est autre que le sien
et le vin qui mouille sa gorge
n'est autre vin que son vin.
Il n'était pas étranger en aucun coin.
Le troubadour était déjà vieux.
Il a chanté pour des princesses
dans de brillants et grands palais.
Il a sauté des murs, a ouvert des portes
fermées à double tour,
lorsqu'il avait la voix claire
comme la peau de ses amours,
quand, la nuit, il était couvert
par des draps blancs brodés de fleurs.
Les fleurs ont déjà perdu leur odeur.
Le troubadour était déjà vieux.
Aujourd'hui, il a changé d'alcôves.
Maintenant qu'il a perdu les clés,
une cabane en terre
lui semble tout un palais
où sa chanson s'élève
pour un plat et un verre de vin.
Bergères et tavernières
sont ses fleurs de nuit.
Tout se fane en automne.
Le troubadour était déjà vieux.
Et demain, quand le soleil se lèvera
il devra poursuivre son chemin.
Il arrivera dans un autre village
et s'en ira d'ici
avec ses chaussures trouées,
les vêtements pleins de poussière,
et dans sa bouche tremblante
il emportera son chant bien doux.
Escrita por: J. M. Serrat