395px

Je m'en vais à pied

Joan Manuel Serrat

Me'n Vaig a Peu

Cal oblidar la teulada vermella
I la finestra amb flors
L'escala fosca i la imatge vella
Que s'amagava en un racó
I el llit de fusta negra i foradada
I els teus llençols tan nets
I l'arribar suau d'una matinada
Que et desperta més vells

Però no vull que els teus ulls plorin
Digue'm adéu
El camí fa pujada
I me'n vaig a peu

Cal dir adéu a la porta que es tanca
I no hem volgut tancar
Cal omplir el pit i cantar una tonada
Si el fred de fora et fa tremolar
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
Lligat en un pal sec
I oblidar tot d'una la teva imatge
I aquest petit indret

Però no vull que els teus ulls plorin
Digue'm adéu
El camí fa pujada
I me'n vaig a peu

Cal carregar la guitarra a l'esquena
I tornar a fer el camí
Que un vespre gris remuntant la carena
Em va dur fins ací
Les ones han de d'esborrar les petjades
Que deixo en el teu port
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
I a les vores hi ha flors

Je m'en vais à pied

Il faut oublier le toit rouge
Et la fenêtre avec des fleurs
L'escalier sombre et l'image ancienne
Qui se cachait dans un coin
Et le lit en bois noir et troué
Et tes draps si propres
Et l'arrivée douce d'une matinée
Qui te réveille plus vieux

Mais je ne veux pas que tes yeux pleurent
Dis-moi adieu
Le chemin monte
Et je m'en vais à pied

Il faut dire adieu à la porte qui se ferme
Et on n'a pas voulu fermer
Il faut remplir la poitrine et chanter une mélodie
Si le froid dehors te fait trembler
Il ne faut pas écouter ce chien qui aboie maintenant
Attaché à un poteau sec
Et oublier tout de suite ton image
Et ce petit endroit

Mais je ne veux pas que tes yeux pleurent
Dis-moi adieu
Le chemin monte
Et je m'en vais à pied

Il faut charger la guitare sur le dos
Et reprendre le chemin
Qu'un soir gris en remontant la crête
M'a conduit jusqu'ici
Les vagues doivent effacer les traces
Que je laisse dans ton port
Je m'en vais à pied, le chemin monte
Et sur les bords, il y a des fleurs

Escrita por: Joan Manuel Serrat