Me'n Vaig a Peu

Me Voy a Pie

Me'n Vaig a Peu

Hay que olvidar el tejado rojoCal oblidar la teulada vermella
Y la ventana con floresI la finestra amb flors
La escalera oscura y la imagen viejaL'escala fosca i la imatge vella
Que se escondía en un rincónQue s'amagava en un racó
Y la cama de madera negra y agujereadaI el llit de fusta negra i foradada
Y tus sábanas tan limpiasI els teus llençols tan nets
Y la suave llegada de una madrugadaI l'arribar suau d'una matinada
Que te despierta más viejoQue et desperta més vells

Pero no quiero que tus ojos llorenPerò no vull que els teus ulls plorin
Dime adiósDigue'm adéu
El camino subeEl camí fa pujada
Y me voy a pieI me'n vaig a peu

Hay que decir adiós a la puerta que se cierraCal dir adéu a la porta que es tanca
Y no hemos querido cerrarI no hem volgut tancar
Hay que llenar el pecho y cantar una canciónCal omplir el pit i cantar una tonada
Si el frío de afuera te hace temblarSi el fred de fora et fa tremolar
Hay que no escuchar a ese perro que ahora ladraCal no escoltar aquest gos que ara borda
Atado a un palo secoLligat en un pal sec
Y olvidar de repente tu imagenI oblidar tot d'una la teva imatge
Y este pequeño lugarI aquest petit indret

Pero no quiero que tus ojos llorenPerò no vull que els teus ulls plorin
Dime adiósDigue'm adéu
El camino subeEl camí fa pujada
Y me voy a pieI me'n vaig a peu

Hay que cargar la guitarra en la espaldaCal carregar la guitarra a l'esquena
Y volver a hacer el caminoI tornar a fer el camí
Que una tarde gris remontando la crestaQue un vespre gris remuntant la carena
Me trajo hasta aquíEm va dur fins ací
Las olas deben borrar las huellasLes ones han de d'esborrar les petjades
Que dejo en tu puertoQue deixo en el teu port
Me voy a pie, el camino subeMe'n vaig a peu, el camí fa pujada
Y en los bordes hay floresI a les vores hi ha flors