395px

Tú

Lax'n'Busto

Tu

Tu, et presentes a casa meva sense avisar;
tal com vens te´n vas, com ho sents t´ho fas
i no perds el temps en parar
i pensar el que tens i el que tindràs.
Tu vols ser lliure.

Jo, que pensava que aquestes coses
són d´una altra edat;
que entregar-se sense pensar-ne
era poc més que un impossible
doncs jo era lliure i ara sóc teu.

I ara ja sé que jo mai no podré ser
el que era ahir, abans de veure tu com ets.
un bon amic que va dir-me:
pensa, has de ser tu mateix.

Tu, res no ets més que tu,
no ets menys que ningú,
no has d´anar perdut.
Sé que tot ho pots fer,
que no costa gens, has de tenir fe.

Jo, em pregunto quant de temps em podré resistir
sense dir que sí als encants de la teva pell,
els dies passen però el desig no s´esvaeix.

Tu, algun dia creuràs
que fa temps que ja t´he oblidat;
potser sigui veritat que pugui canviar,
potser sigui veritat, tot té un final.

Tu, res no ets més que tu...

Tú

Tú, llegas a mi casa sin avisar;
de la misma forma en que vienes, te vas, haces lo que sientes
y no pierdes tiempo en detenerte
y pensar en lo que tienes y lo que tendrás.
Tú quieres ser libre.

Yo, que pensaba que estas cosas
eran de otra época;
entregarse sin pensarlo
era casi imposible
pues yo era libre y ahora soy tuyo.

Y ahora sé que nunca podré ser
lo que era ayer, antes de verte tal como eres.
Un buen amigo me dijo:
pensá, tenés que ser vos mismo.

Tú, no eres más que tú,
no eres menos que nadie,
no debes perderte.
Sé que puedes hacerlo todo,
no cuesta nada, debes tener fe.

Yo, me pregunto cuánto tiempo podré resistir
sin decir que sí a los encantos de tu piel,
los días pasan pero el deseo no desaparece.

Tú, algún día creerás
que hace tiempo que te he olvidado;
tal vez sea verdad que pueda cambiar,
tal vez sea verdad, todo tiene un final.

Tú, no eres más que tú...

Escrita por: Laxnbusto