395px

Nikita y Estelis

L'ham De Foc

Nikita i Estelis

Amics inseparables, el pati era el món al qual ens retrobàvem.
Només els jocs, les baralles i somriures em queden d'aquell temps.

A prop tenia el poble un riu turbi pel que endinsàvem els vaixellsque s'enduien les aigües amb els seus corrents.

Durant molts anys Nikita treballà per fer fortuna lluny de sa terra.
Passat el temps la foscor d'aquella vida negres deixà els seus ulls.
Al seu amic fa temps que no el veuen, diuen que un dia se'n va anar.
El perseguia la Vida, duia davant la Mort.

Amics inseparables fins que el destral de la vida els separa.
Per a Nikita, fadrí, aquelles hores comencen a pesar.

I a les nits que porten malenconia la llar encesa ni hi fa prou, no basten per abrigar-lo unes monedes d'or.
Quan la dolor no et deixe caminar segur que encara estaré esperant-te.

Baix l'olivera on les ombres són humides desesperat vindràs.
Encara faig milers de viatges d'una vora a l'altra del riu.
Si vols creuar jo t'ajude, sóc de la Mort barquer.

Nikita y Estelis

Amigos inseparables, el patio era el mundo en el que nos encontrábamos.
Solo los juegos, las peleas y sonrisas me quedan de aquellos tiempos.

Cerca del pueblo había un río turbio por el que navegábamos con los barcos que se llevaban las aguas con sus corrientes.

Durante muchos años Nikita trabajó para hacer fortuna lejos de su tierra.
Con el tiempo, la oscuridad de esa vida negra dejó sus ojos.
A su amigo hace tiempo que no lo ven, dicen que un día se fue.
La Vida lo perseguía, llevaba ante la Muerte.

Amigos inseparables hasta que el destino de la vida los separa.
Para Nikita, soltero, esas horas comienzan a pesar.

Y en las noches que traen melancolía, la hoguera encendida no es suficiente, unas monedas de oro no bastan para abrigarlo.
Cuando el dolor no te deje caminar, seguro que aún estaré esperándote.

Bajo el olivo donde las sombras son húmedas, desesperado vendrás.
Todavía hago miles de viajes de una orilla a la otra del río.
Si quieres cruzar, te ayudo, soy el barquero de la Muerte.

Escrita por: Aranda / López