La Mare
La mare brodava, ai, al vespre l'aixovar
Per a la filla venidora brodava-li els panys
Pensaria en mon pare al temps de partida,
Que era a tothora,
FEMANT ELS XIPRERS a dintre la tomba
Ja va mudat, el tratge de quan fou maridat
Als muscles va, tots de dol amb plor
No vol anar i diu que tindrà fred per la nit
I que al ventre floriran rovellons
Ja van caiguent reixiu i gessamins
Al pati i al manil de la vídua.
Ja el dia va eixint
I fils de blanc cotó a sobre terra són
La Mare
La madre bordaba, ay, al atardecer el ajuar
Para la hija venidera le bordaba los paños
Pensaría en mi padre en el momento de la partida,
Que estaba siempre,
TEJIENDO LOS CIPRESES dentro de la tumba
Ya ha cambiado, el traje de cuando se casó
A los músculos va, todos de luto con llanto
No quiere ir y dice que tendrá frío por la noche
Y que en el vientre florecerán níscalos
Ya van cayendo enrejado y jazmines
En el patio y en el mantel de la viuda.
Ya el día va saliendo
Y hilos de blanco algodón sobre la tierra son
Escrita por: Aranda / López