Astres
Neixen els astres
Amb el teu primer batec de cor
Neixen les albes
Quan amb els teus ulls obres la llum
Això tens, això sóc
De tant poc, alè immens
Perquè de nit caces estels
Enamorant dofins amb mirallets
Al matí t'entristeix veure
El teu sostre desert
Perquè a recer d'una gavina amiga
Escrius pel cel la llibertat del vol
Sents que aquest traç l'han esborrat
Dels carrers del teu món
Hi ha una aurora de geranis
En el ventre de la mar
Tens la vela blanca hissada
Fa tants segles
Perquè en el gest de l'univers
Aprens la frevolesa del teu cos
Oblides que l'univers és només si tu ets
Perquè sents com la vella dama dansa
Ets generós esperant l'últim pas
Sabent que només seràs en allò
Que els altres guardin de tu
Hi ha un volcà d'escuma blanca
Que als vaixells serveix de far
El nodreixen els teus somnis fa tants segles
Neixen els astres amb el primer
Batec del teu cor
Neixen les albes quan obres la llum
Amb els teus ulls
Neix la primavera per al goig
Del teu cos
Neixen les roses perquè els teus dits
Empaiten colors
Això tens, això sóc
Alè immens, i tan poc
Per si ve la nit al teu cor
Pots trobar estels en els ulls
Del carrer
Descobrir en la solitud
Que només ets si els altres poden ser
Aprendre a fer un niu amb les mans
Per unes mans sense gest
Ni escalfor
Saber dir adéu perquè és així
Com tu empenys el temps de l'avenir
Trobar en el coratge tendresa
I en la humilitat fermesa
Neixen els astres
Astros
Nacen los astros
Con tu primer latido del corazón
Nacen las albas
Cuando con tus ojos abres la luz
Esto tienes, esto soy
De tan poco, aliento inmenso
Porque de noche cazas estrellas
Enamorando delfines con espejitos
Por la mañana te entristece ver
Tu techo desierto
Porque a resguardo de una gaviota amiga
Escribes por el cielo la libertad del vuelo
Sientes que este trazo lo han borrado
De las calles de tu mundo
Hay una aurora de geranios
En el vientre del mar
Tienes la vela blanca izada
Desde hace tantos siglos
Porque en el gesto del universo
Aprendes la fragilidad de tu cuerpo
Olvidas que el universo es solo si tú estás
Porque sientes cómo la vieja dama danza
Eres generoso esperando el último paso
Sabiendo que solo serás en aquello
Que los demás guarden de ti
Hay un volcán de espuma blanca
Que a los barcos les sirve de faro
Lo nutren tus sueños desde hace tantos siglos
Nacen los astros con el primer
Latido de tu corazón
Nacen las albas cuando abres la luz
Con tus ojos
Nace la primavera para el gozo
De tu cuerpo
Nacen las rosas porque tus dedos
Persiguen colores
Esto tienes, esto soy
Aliento inmenso, y tan poco
Por si viene la noche a tu corazón
Puedes encontrar estrellas en los ojos
De la calle
Descubrir en la soledad
Que solo eres si los demás pueden ser
Aprender a hacer un nido con las manos
Para unas manos sin gesto
Ni calor
Saber decir adiós porque así es
Como empujas el tiempo del porvenir
Encontrar en el coraje ternura
Y en la humildad firmeza
Nacen los astros