Astres
Neixen els astres
amb el teu primer batec de cor.
Neixen les albes
quan amb els teus ulls obres la llum.
Això tens, això sóc
de tant poc, alè immens.
Perquè de nit caces estels
enamorant dofins amb mirallets
al matí t'entristeix veure
el teu sostre desert.
Perquè a recer d'una gavina amiga
escrius pel cel la llibertat del vol
sents que aquest traç l'han esborrat
dels carrers del teu món.
Hi ha una aurora de geranis
en el ventre de la mar,
tens la vela blanca hissada
fa tants segles.
Perquè en el gest de l'univers
aprens la frevolesa del teu cos,
oblides que l'univers és només si tu ets.
Perquè sents com la vella dama dansa
ets generós esperant l'últim pas
sabent que només seràs en allò
que els altres guardin de tu.
Hi ha un volcà d'escuma blanca
que als vaixells serveix de far,
el nodreixen els teus somnis fa tants segles.
Neixen els astres amb el primer
batec del teu cor.
Neixen les albes quan obres la llum
amb els teus ulls.
Neix la primavera per al goig
del teu cos.
Neixen les roses perquè els teus dits
empaiten colors.
Això tens, això sóc,
alè immens, i tan poc!
Per si ve la nit al teu cor
pots trobar estels en els ulls
del carrer,
descobrir en la solitud
que només ets si els altres poden ser
aprendre a fer un niu amb les mans
per unes mans sense gest
ni escalfor,
saber dir adéu perquè és així
com tu empenys el temps de l'avenir,
trobar en el coratge tendresa
i en la humilitat fermesa.
Neixen els astres...
Astros
Nacen los astros
con tu primer latido de corazón.
Nacen las albas
cuando con tus ojos abres la luz.
Esto tienes, esto soy
de tan poco, aliento inmenso.
Porque de noche cazas estrellas
enamorando delfines con destellos
por la mañana entristece verte
tu techo desierto.
Porque al abrigo de una gaviota amiga
escribes en el cielo la libertad del vuelo
sientes que este trazo lo han borrado
de las calles de tu mundo.
Hay una aurora de geranios
en el vientre del mar,
tienes la vela blanca izada
hace tantos siglos.
Porque en el gesto del universo
aprendes la frivolidad de tu cuerpo,
olvidas que el universo es solo si tú eres.
Porque sientes cómo la vieja dama baila
eres generoso esperando el último paso
sabiendo que solo serás en aquello
que los demás guarden de ti.
Hay un volcán de espuma blanca
que a los barcos sirve de faro,
lo nutren tus sueños hace tantos siglos.
Nacen los astros con el primer
latido de tu corazón.
Nacen las albas cuando abres la luz
con tus ojos.
Nace la primavera para la alegría
de tu cuerpo.
Nacen las rosas porque tus dedos
persiguen colores.
Esto tienes, esto soy,
aliento inmenso, ¡y tan poco!
Por si llega la noche a tu corazón
puedes encontrar estrellas en los ojos
de la calle,
descubrir en la soledad
que solo eres si los demás pueden ser
aprender a hacer un nido con las manos
para unas manos sin gesto
ni calor,
saber decir adiós porque así es
como empujas el tiempo del futuro,
encontrar en el coraje ternura
y en la humildad firmeza.
Nacen los astros...