Bambolines
Tornaré a dir el nom que et defineix:
ell només omple el meu espai.
Tornaré de nou a imaginar
la melodia que et pertany, i així
sentir el teu so que se'm fa amant.
Anirem plegats si ets absent
pels camins d'un petit país.
Cantaré el teu nom clau del secret
que, em fa sentir-te a frec de pell, i així
portar-te amb mi si ets absent.
I en Charlot que del cel mira
fa l'ullet i s'amoïna
per guarnir amb detalls el decorat:
Posa al cel quatre gavines,
el Montgrí de bambolina
i se'n va deixant-nos el seu cant.
Tornaré a dir el nom que et fa present
entre els alts rengles de xiprers
que plantaren savis els meus vells
per resguardar els fruits més ardents, i així
arrecerar-me en el teu bes.
Tornaré a dir el nom que et defineix
i del teu so seré amant.
Bambolines
Tornaré a decir el nombre que te define:
ellena mi espacio solamente.
Volveré a imaginar de nuevo
la melodía que te pertenece, y así
sentir tu sonido que me enamora.
Iremos juntos si estás ausente
por los caminos de un pequeño país.
Cantaré tu nombre clave del secreto
que me hace sentirte cerca de piel, y así
llevarte conmigo si estás ausente.
Y en Charlot que desde el cielo mira
hace un guiño y se preocupa
por adornar con detalles el decorado:
Pone en el cielo cuatro gaviotas,
el Montgrí de muñeca
y se va dejándonos su canto.
Volveré a decir el nombre que te hace presente
entre las altas hileras de cipreses
que plantaron sabios mis viejos
para resguardar los frutos más ardientes, y así
acobijarme en tu beso.
Volveré a decir el nombre que te define
y seré amante de tu sonido.