Cels trencats
Riure!
Tenia tanta llum en el seu riure!
Viure!
Volia tot el món per a ésser lliure!
Era
la força en cada brot de primavera
que es dóna a la vida.
Era
un cel com un vidre clar que es trencà.
Tots els cels trencats s'enduu el Firaire.
Trossos n'han quedat per al meu aire.
Oh, mai, mai no s'apaga
la llum d'una hora blava,
ni el so d'una rialla
que viu dintre meu!
Riure!
S'omplien les muntanyes del seu riure!
Viure!
Tenia a flor de pell el goig de viure!
Era
la sal del meu menjar i el vi que alegra
i els ulls il·lumina.
Era
un cel com un vidre clar
que es trencà.
Tots els cels trencats...
Riure!
Recordo les campanes del seu riure!
Viure!
Prenia amb els meus braços el seu viure!
Era
la veu, la llum i el joc de la riera
que salta i que dringa.
Era
un cel com un vidre clar
que es trencà.
Cielos rotos
Reír!
Tenía tanta luz en su risa!
Vivir!
Quería todo el mundo para ser libre!
Era
la fuerza en cada brote de primavera
que se entrega a la vida.
Era
un cielo como un vidrio claro que se rompió.
Todos los cielos rotos se lleva el Firaire.
Trozos han quedado para mi aire.
Oh, nunca, nunca se apaga
la luz de una hora azul,
ni el sonido de una risa
que vive dentro de mí!
Reír!
Se llenaban las montañas de su risa!
Vivir!
Tenía a flor de piel la alegría de vivir!
Era
la sal de mi comida y el vino que alegra
y los ojos ilumina.
Era
un cielo como un vidrio claro
que se rompió.
Todos los cielos rotos...
Reír!
Recuerdo las campanas de su risa!
Vivir!
Tomaba con mis brazos su vivir!
Era
la voz, la luz y el juego de la riera
que salta y que suena.
Era
un cielo como un vidrio claro
que se rompió.