Companys, no és això
No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.
No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.
No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l'espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.
Comrades, this is not it
It wasn't this, comrades, it wasn't this
for what so many flowers died,
for what we cried so many longings.
Maybe we need to be brave again
and say no, my friends, this is not it.
This is not it, comrades, this is not it,
not words of peace with clubs,
not the trade made with our rights,
rights that exist, that neither make nor break
new bars in the form of laws.
This is not it, comrades, this is not it;
they will tell us that now we must wait.
And we wait, we certainly wait.
It's the waiting of those who will not stop
until it is necessary to say: this is not it.