Companys, no és això

Compañeros, no es esto

Companys, no és això

No era esto, compañeros, no era estoNo era això, companys, no era això
por lo que murieron tantas flores,pel que varen morir tantes flors,
por lo que lloramos tantos anhelos.pel que vàrem plorar tants anhels.
Quizás hay que ser valientes otra vezPotser cal ser valents altre cop
y decir no, amigos míos, no es esto.i dir no, amics meus, no és això.

No es esto, compañeros, no es esto,No és això, companys, no és això,
ni palabras de paz con garrotes,ni paraules de pau amb garrots,
ni el comercio que se hace con nuestros derechos,ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
derechos que son, que no hacen ni deshacendrets que són, que no fan ni desfan
nuevas rejas bajo forma de leyes.nous barrots sota forma de lleis.

No es esto, compañeros, no es esto;No és això, companys, no és això;
nos dirán que ahora hay que esperar.ens diran que ara cal esperar.
Y esperamos, seguramente que esperamos.I esperem, ben segur que esperem.
Es la espera de los que no nos detendremosÉs l'espera dels que no ens aturarem
hasta que no sea necesario decir: no es esto.fins que no calgui dir: no és això.