Ens veiem a Folegandros
Hauran quedat els fulls oberts
damunt la taula que potser
t'espera encara en un retorn incert.
El vell Kavafis i també
el teu Poeta que a l'Alguer
ens va commoure més enllà del cor.
Amb mi aprengueres de la mar,
jo amb tu el sentit de cada far
i així plegats vam ormejar un bell port
on la paraula i la passió,
els déus, uns versos i aquell cos
aixoplugaren somnis i cançons.
Ara sols queda la música, Eudald
ah, si no fos per la música, Eudald
que ens obre empares
a tantes ànsies
que omplen d'angoixa el cor.
Mira com sona la música, Eudald
encara ens queda la música Eudald
perquè ens commogui,
perquè ens uneixi,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...
Amami Alfredo
I rodi el món...
Fa tant de fred al cor
si ens deixes sols.
I així tossuts anem sempre endavant
per por de morir-nos d'enyor i amistat
veient com l'amic se'n va...
Vivim com si no fos morint
que anem menant aquest camí
a un horitzó d'absències infinit.
Tu hi ets i em veus com vaig venint,
fes-me un recer Eudald, amic,
i encetarem el joc dels vells marins.
A Ítaca el gest pel bell retorn,
a Amalfi el full on deixar un nom
i a Ponza el lloc per viure en pau la mort.
I si cansats d'eternitat
a Folegandros fem un tast,
ja saps la plaça on hi reposa el Món...
Ah, si no fos per la música, Eudald,
mira com sona la música, Eudald,
que ens posa l'aire sota les ales
i així ens permet el vol...
Ah, que no pari la música, Eudald,
que se'ns emporti la música, Eudald,
perquè ens commogui,
perquè ens exalti,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...
Amami Alfredo
i rodi el món...
fa tant de fred al cor
si em deixes sol...
així cansats i amarats de records,
seguim inventant-nos que hi ha un horitzó
només per oblidar la mort...
Una cançó d'enyor com una bressola
perquè t'acaroni el cor en les llargues hores.
We'll meet in Folegandros
The open sheets have remained
on the table that maybe
still awaits you in an uncertain return.
The old Kavafis and also
your Poet who in Alghero
moved us beyond the heart.
With me you learned from the sea,
I with you the meaning of each lighthouse
and together we traced a beautiful port
where words and passion,
the gods, some verses, and that body
sheltered dreams and songs.
Now only the music remains, Eudald
ah, if it weren't for the music, Eudald
that opens doors
to so many longings
that fill the heart with anguish.
See how the music sounds, Eudald
we still have the music, Eudald
to move us,
to unite us,
to transform us beyond and further,
further and beyond when...
Love me Alfredo
And let the world spin...
It's so cold in the heart
if you leave us alone.
And so stubbornly we always move forward
for fear of dying of longing and friendship
seeing how the friend leaves...
We live as if not dying
leading this path
to a horizon of infinite absences.
You are there and see me as I come,
give me shelter Eudald, friend,
and we will start the game of old sailors.
In Ithaca the gesture for the beautiful return,
in Amalfi the sheet to leave a name
and in Ponza the place to peacefully live death.
And if tired of eternity
in Folegandros we taste,
you know the square where the World rests...
Ah, if it weren't for the music, Eudald,
see how the music sounds, Eudald,
that puts the air under our wings
and thus allows us to fly...
Ah, may the music never stop, Eudald,
may the music take us away, Eudald,
to move us,
to exalt us,
to transform us beyond and further,
further and beyond when...
Love me Alfredo
and let the world spin...
it's so cold in the heart
if you leave me alone...
so tired and soaked in memories,
we keep inventing that there is a horizon
just to forget death...
A song of longing like a cradle
to caress your heart in the long hours.