Infant de Beirut
No sé bé si era tristesa
o el dolor antic d'uns ulls d'infant.
Però, per un moment, del món va ser el retrat
aquella imatge d'un infant de Beirut.
El fràgil braç, tendra tragèdia,
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un nínxol anònim per l'infant de Beirut.
Al cel hi té els Deus del "napalm"
i el tro infernal d'ocells de plata,
en l'horitzó, només, l'exili sempre amarg,
bressol i tomba per un infant de Beirut.
Morir a Beirut, morir a Mauthausen,
el mateix foc en temps distants,
mirall glaçat d'un món on ja ningú no respon
als ulls immòbils d'un infant de Beirut.
Infante de Beirut
No sé bien si era tristeza
o el dolor antiguo de unos ojos de niño.
Pero, por un momento, del mundo fue el retrato
aquella imagen de un infante de Beirut.
El frágil brazo, tierna tragedia,
empuñando fusil; muerte y bandera.
El cuerpo menudo y moreno perdiéndose en la ciudad,
un nicho anónimo para el infante de Beirut.
En el cielo tiene a los Dioses del 'napalm'
y el infierno de pájaros de plata,
en el horizonte, solo, el exilio siempre amargo,
cuna y tumba para un infante de Beirut.
Morir en Beirut, morir en Mauthausen,
el mismo fuego en tiempos distantes,
espejo helado de un mundo donde ya nadie responde
a los ojos inmóviles de un infante de Beirut.