L'estanislau anant a Palau
Fa calor enmig de la gent
però a Palau tenim la fresca del talent.
Puja el vidre que no vull trobar
ningú del Saló de Cent,
tu m'entens "Estanis"... "Estanis".
Falta poc per obrir el Liceu,
val a dir que el vam encendre a temps.
Ara és nostre, meu i seu,
i per meu també de la gent, també és de la gent...
la meva gent...
No estan mai contents, ja ho veus,
però això no m'indigna més,
ara només m'avorreix
tant desagraïment.
A les properes conteses, he!
hi aniré si em mereixen, he!
m'ho he de pensar, ho he d'apuntar... ho apuntaré.
No cal que m'ho diguis més, "Estanis",
ja sé que això sense mi no va,
segur que no exageres, "Estanis"
però cansa manar i manar.
No et pots fiar de ningú, "Estanis",
com més amics són millors traïdors,
tu talles cintes pels Eixos, "Estanis",
i ells et miren fix al coll...
Sol, sol, sempre sol,
m'han deixat sempre sol...
la solitud bressola el geni, això és cert i se sap d'antic.
Tanmateix, sempre sol.
Si tens dins un general, "Estanis",
has d'evitar els coronels voltant,
amb caporals que creguin, "Estanis",
n'hi ha prou per anar tirant.
Sol, sol, sempre sol, m'heu deixat sempre sol,
Ramon al sol, Miquel al cel, Josep tu sempre als llimbs,
Tant de bo, sempre sol...
Després et passes per Ganduxer
i la dus al TNC. TNC.
Aquell xicot té molt mal caràcter
però serveix per jugar a Macbets,
quin país, quina gent...
I després, què deia "Estanis", que he dit...
i després... tant se val el després,
se me'n fot el després, ja s'ho faran el després,
el després, ja vindrà, el després, perquè el vols,
perquè el vull el després, "Estanis"!
L'estanislau yendo a Palau
Hace calor en medio de la gente
pero en Palau tenemos la frescura del talento.
Sube el vidrio que no quiero encontrar
a nadie del Saló de Cent,
tú me entiendes 'Estanis'... 'Estanis'.
Falta poco para abrir el Liceu,
vale decir que lo encendimos a tiempo.
Ahora es nuestro, mío y suyo,
y por mío también de la gente, también es de la gente...
mi gente...
Nunca están contentos, ya lo ves,
pero eso no me indigna más,
ahora solo me aburre
tanto desagradecimiento.
En las próximas contiendas, ¡eh!
iré si me lo merecen, ¡eh!
me lo tengo que pensar, lo tengo que apuntar... lo apuntaré.
No hace falta que me lo digas más, 'Estanis',
ya sé que esto sin mí no va,
seguro que no exageras, 'Estanis',
pero cansa mandar y mandar.
No te puedes fiar de nadie, 'Estanis',
cuanto más amigos son mejores traidores,
tú cortas cintas por los Eixos, 'Estanis',
y ellos te miran fijo al cuello...
Solo, solo, siempre solo,
me han dejado siempre solo...
la soledad mece el genio, eso es cierto y se sabe desde antiguo.
Sin embargo, siempre solo.
Si tienes dentro un general, 'Estanis',
deberás evitar los coroneles rondando,
con cabos que crean, 'Estanis',
es suficiente para ir tirando.
Solo, solo, siempre solo, me han dejado siempre solo,
Ramon al sol, Miquel al cielo, Josep tú siempre en los limones,
ojalá, siempre solo...
Luego pasas por Ganduxer
y la llevas al TNC. TNC.
Ese chico tiene muy mal carácter
pero sirve para jugar a Macbets,
qué país, qué gente...
Y luego, qué decía 'Estanis', que he dicho...
y luego... da igual el luego,
me importa un bledo el luego, ya se ocuparán del luego,
el luego, ya vendrá, el luego, porque lo quieres,
porque quiero el luego, 'Estanis'!