La poesia dels teus ulls
Molt sovint, quan ve la nit,
se m'emporta una fada:
la bellesa dels teus ulls
- negre intens sobre mar blanca -
sempre incerts a la mirada.
I així, gelós, vaig desfent
cançons que m'acostin a ella. Però...
La poesia dels teus ulls
sé que no la podré escriure,
cada vers que jo trobés
en el paper se'm moriria
del dolor de no ser prou fidel.
Però sé que no m'he de cansar
de buscar aquell llenguatge amic
que m'acosti a la poesia dels teus ulls,
malgrat que no la pugui escriure,
però així lluitaré amb mi,
esperant sempre una albada,
àvid de sorprendre la teva mirada.
La poesía de tus ojos
Muy a menudo, cuando llega la noche,
una hada me lleva:
la belleza de tus ojos
- negro intenso sobre mar blanca -
siempre inciertos en la mirada.
Y así, celoso, deshago
canciones que me acerquen a ella. Pero...
La poesía de tus ojos
sé que no podré escribirla,
cada verso que encontrara
en el papel moriría
del dolor de no ser lo suficientemente fiel.
Pero sé que no debo cansarme
de buscar aquel lenguaje amigable
que me acerque a la poesía de tus ojos,
aunque no pueda escribirla,
pero así lucharé conmigo mismo,
esperando siempre un amanecer,
ansioso por sorprender tu mirada.