Quan l'onada em durà a la platja dels morts
Quan l'onada em durà / a la platja dels morts
serà l'hora potser, / de fer l'últim repàs
al grapat de records / que els sentits han robat
a cada un dels instants / que ha durat el camí.
Diré adéu a la plana / que em va veure infant
i a aquell alt campanar / del meu poble, polsós,
enfilat cap al cel, / vigilant, sempre atent,
tramuntana del nord / o tempesta de l'est.
Diré adéu als amors / que m'han acompanyat,
tant se val si han sigut / ombra, llum, plany o goig,
que tots m'han ensenyat / l'art antic d'estimar.
Si tingués força al cos / tornaria a besar-los.
Diré adéu als companys / que són el meu país,
ciutadans d'un vaixell / amb anhels per ormeig,
i, amb l'adéu, el desig / d'un viatge feliç
amb l'enveja d'aquell / que no els podrà seguir.
Quand la vague me portera à la plage des morts
Quand la vague me portera / à la plage des morts
ce sera peut-être l'heure, / de faire le dernier tour
au tas de souvenirs / que les sens ont volés
à chacun des instants / qui ont jalonné le chemin.
Je dirai adieu à la plaine / qui m'a vu enfant
et à ce vieux clocher / de mon village, poussiéreux,
perché vers le ciel, / vigilant, toujours attentif,
tramontane du nord / ou tempête de l'est.
Je dirai adieu aux amours / qui m'ont accompagné,
peu importe s'ils ont été / ombre, lumière, chagrin ou joie,
car tous m'ont appris / l'art ancien d'aimer.
Si j'avais la force dans le corps / je retournerais les embrasser.
Je dirai adieu aux amis / qui sont mon pays,
citoyens d'un navire / avec des rêves à la clé,
et, avec l'adieu, le désir / d'un voyage heureux
avec l'envie de celui / qui ne pourra pas les suivre.